CARA A CARA

Soledad Vélez entrevista Toni Castarnado

La cantant Soledad Vélez acaba de treure el disc 'Run with wolves' (2013) i Toni Castarnado és autor dels llibres 'Mujer y música' i 'Mujeres y música' (66 rpm, 2010 i 2013). Els citem perquè parlin sobre el paper de la dona en el món del rock

SOLEDAD VÉLEZ TONI CASTARNADO Entrevista Zoom

S.V. |Per què escrius llibres sobre dones i música?

T.C. |És fruit dels anys en què he escrit en revistes com Mondo Sonoro, Ruta 66 i Rock Zone. He fet moltes ressenyes sobre noies que canten i a la majoria les he entrevistat. Sense adonar-me'n, m'estava especialitzant en dones que feien música. Fins que em vaig plantejar plasmar-ho en un llibre.

Encara hi ha molt de masclisme en el món de la música. Si ets dona sembla que no puguis produir o donar instruccions sobre so.

Crec que en aquests casos que comentes resulta més evident que no pas a l'escenari. Costa molt veure una noia com a tècnic de so, produint discos o fent crítica musical. Estaria bé canviar-ho.

Com veus el panorama musical femení aquí?

Estan apareixent noves veus que actuen sense complexos. Entre elles, un nucli de noies joves amb molts noms remarcables. És curiós, perquè per al meu primer llibre, centrat en noies solistes, em va costar trobar referents i vaig acudir a La Mala, Christina Rosenvinge o Anari. En canvi, amb els grups hi havia més varietat i no sé ben bé per què. Penso que cada vegada hi haurà més noies que faran el pas de saltar el fossar. Hi ha més respecte, més oportunitats.

És curiós que sigui un home qui decideix escriure sobre música feta per dones.

Sí, és curiós que no sigui una noia qui ho hagi fet, però penso que d'altra banda resulta interessant, ja que pots donar un altre punt de vista, ho analitzes des d'un altre prisma. Em sento còmode parlant amb elles, i crec que elles també ho estan amb mi. He entrevistat moltes dones i m'encanta el clima que es crea de complicitat, de confiança, i que al final sigui una conversa fluida. Després hi ha el tema de la sensibilitat, i a algunes noies els molesta que ho mencioni, però hi és. A més, em fascina el registre vocal de les dones, ja sigui sensual, dolç o salvatge.

Explica'm com va ser l'experiència que vas viure escrivint Mujer y música i com va ser la posterior amb el segon volum Mujeres y música. ¿Va ser diferent?

Va ser estimulant, primer vaig buscar el concepte, i una vegada el vaig tenir clar, vaig aplicar una fórmula. Seleccionar les artistes i els discos, aprofundir en les seves històries, bussejar en el meu arxiu d'entrevistes i crítiques de discos, inspirar-me mirant que fos un llibre pedagògic i amè... Volia reivindicar el paper de la dona dins el negoci de la música i que qui ho desitgés descobrís nous artistes i personatges ocults, aquesta era una de les meves obsessions.