ESCENES
Cultura 04/03/2016

Roger Peña “El teatre és una bona coctelera d’emocions”

El doblatge va ser la seva vida, però fa uns anys que la dedica al teatre: als dos llocs hi té una llarga tradició familiar. Després de l’èxit de ‘Iaia’, dedicat a la seva mare, estrena dos nous textos al Borràs

Belén Ginart
3 min
Roger Peña 
 “El teatre és una bona coctelera d’emocions”

T’has fet teu el Borràs amb tres obres pròpies. Després de Iaia, amb la teva mare, Montserrat Carulla, arriben Ningú et coneix com jo, que dirigeixes, i IaiaNingú et coneix com joEl recanvi

Les porto posades fa temps! De fet, Iaia ja és una antiguitat [es va estrenar el 2013] i les altres dues són de finals del 2014. Ara estic preparant un parell de textos més, però encara són molt embrionaris.

En tot cas, has esclatat en el món de la dramatúrgia en poc temps.

Poder absoluto, la meva primera obra, la vaig escriure el 2003 o el 2004, però l’havia fet en català pensant en l’Enric Arredondo, i quan es va morir la vaig deixar al calaix durant set o vuit anys, fins que l’Emilio Gutiérrez Caba la va poder fer. Després vaig escriure Iaia, Cremats, El recanvi i Ningú et coneix com jo. Cinc obres en tres o quatre anys.

Un autèntic esprint.

La meva vida és molt diversa. Durant molts anys em vaig dedicar exclusivament al doblatge i a la traducció de teatre de text i musical. Però a partir del 92-93, el món del doblatge va deixar de ser un ofici més o menys artesanal per convertir-se en una fàbrica de xurros, i el vaig anar deixant, tot i que me l’estimo molt i que el meu pare [Felip Peña] era un geni de l’ofici. El doblatge era la meva família adoptiva i després vaig descobrir la família autèntica, allò que realment m’agrada, que és escriure, dirigir i traduir teatre. I d’aquí uns anys no descarto fer també d’actor.

Hi tens una forta tradició familiar.

El teatre l’he mamat de sempre, en funcions dels pares, de la meva germana Vicky, del Mario Gas. El 1984, el Mario i jo, amb dos socis més, vam reconvertir el Condal de cinema en teatre. I he fet molt d’ajudant de direcció del Mario.

Quan vas començar a fer d’autor, et vas sentir ben acollit?

No sempre. Les meves obres han sigut molt més ben acollides fora. Poder absoluto aquí no va tenir males crítiques, però és que a Buenos Aires van ser brutals. Jo faig el teatre que m’agrada; si li agrada al públic en tinc prou, si li agrada a la crítica, perfecte, i si no mala sort, no és una cosa que em preocupi excessivament.

¿I quin és el teatre que t’agrada a tu?

A mi el que em motiva del teatre en general, sigui escrivint o dirigint, és sacsejar emocions, que la gent entri al teatre i senti coses, que entri rient i acabi plorant o a l’inrevés. Crec que el teatre és una bona coctelera d’emocions.

Què opines de l’entreteniment pur?

L’entreteniment sense un cert contingut no m’agrada. En totes les meves obres intento explicar problemàtiques que afecten la gent real.

A Ningú et coneix com jo

La idea em va venir d’un documental interessantíssim de TV3 sobre forenses en què un d’ells explicava que el seu somni recurrent era que se li despertaven els cadàvers. Vaig escriure un thriller psicològic en què ningú és ben bé el que sembla i en què es disseccionen dues òptiques amb què es pot abordar una separació: la comprensiva i l’obsessiva.

L’obra ja s’ha estrenat en castellà.

Sí, l’actriu Paulina Gálvez tenia moltes ganes de fer-la i fa un mes i mig la van estrenar a Miami, on ella viu, amb molt d’èxit. Ara preparen gira pel circuit hispà dels Estats Units i potser es farà a Nova York.

A Buenos Aires també hi vas triomfar amb El recanvi

Sí, va ser una sorpresa perquè la primera versió curta la vaig escriure molt de pressa quan el Salvador Sunyer em va proposar participar en el torneig.

A El recanvi

Parteixo de la idea de com crear un nou líder polític sense escrúpols. Com posar una persona que no és ningú al davant de tothom i aconseguir que sembli un referent de l’esquerra. I a més hi barrejo altres components, com l’amor i les relacions de parella. M’interessa molt analitzar la bondat i la maldat. Jo crec que la maldat és dins nostre, cal que alguna cosa la desperti perquè es manifesti o que alguna cosa l’adormi. Estic molt content que la dirigeixi el Mario perquè és un grandíssim director, i en els textos sempre hi sap veure coses que ni el mateix autor sabia que hi eren. |

‘Ningú et coneix com jo’ / ‘El recanvi’, de Roger Peña Dir: R. Peña / Mario Gas Amb Míriam Marcet i Xavier Sáez / Mia Esteve i Ivan Morales. Teatre Borràs. Fins al 13 de març / Del 16 de març al 3 d’abril

stats