MÚSICA
Cultura 08/01/2016

Robert Forster acomiada el dol amb ‘Songs to play‘

L’ex The Go-Betweens presenta nou disc i visitarà Barcelona el 14 de gener

Jordi Garrigós
3 min
Robert Forster acomiada  el dol amb ‘Songs to play‘

Han passat set anys d’ençà que Robert Forster (Brisbane, 1957) editava The evangelist, un disc clarament marcat per l’abrupta mort de Grant McLennan, el seu company de batalles a The Go-Betweens. Junts van compondre alguns dels millors elapés de la New Wave dels 80, comptant amb un catàleg d’himnes que pot mirar cara a cara a pràcticament qualsevol grup de pop del món, malgrat que no va aconseguir l’èxit comercial d’alguns companys de generació com The Smiths o REM.

Després de la desaparició de l’altra meitat de banda -l’any 2006 mentre McLennan dormia- Forster s’ha dedicat a la seva carrera en solitari, deixant un temps prudencial entre el seus dos últims àlbums: “Vaig necessitar cinc anys per passar el dol tan present al meu anterior disc, era una aturada que em feia falta”, aclareix.

Amb la recent publicació de Songs to play (2015), el cantautor fa una regressió als inicis: “Tinc la sensació que és un disc semblant als que fèiem amb The Go-Betweens a finals dels 70”, explica. I això són bones notícies: cançons elegants, cultes, plenes de referències literàries i melodies agredolces que troben la llum en un moment personal en què tot sembla rutllar en la vida de Forster. “El to del disc és molt natural per a mi, realment sóc una persona força optimista”, diu l’australià. I familiar, ja que a l’àlbum hi participa bona part del seu cercle més proper. La fotografia de portada és de la seva filla Loretta, el fill petit Louise hi posa alguna guitarra -“Està fent cançons realment bones amb The Goon Sax, el seu grup”, explica Forster amb orgull- i la seva dona, Karin Bäumler, s’ocupa dels violins i alguna veu. Precisament cantada a duo entre ells sobresurt Songwriters on the run, una preciosa cançó que parla de dos cantautors que es retroben en el temps, un tema que inevitablement porta a preguntar-li per McLennan. “No crec que estigués pensant en el Grant quan vaig escriure la lletra, va ser al cap d’uns dies quan em va venir al cap que podia ser sobre nosaltres dos”, assegura.

Songs to play és un disc de mig temps. Pop de tendència nua, com amb els The Go-Betweens, que no abusaven d’arranjaments. En aquest àlbum, Forster ha calcat els patrons dels elapés que va compondre als anys 80 i 90, l’època d’or dels australians. “Al cap i a la fi, la majoria dels meus temes són rodes de quatre acords amb un tempo semblant”, diu. Un bon exemple és Disaster in motion, una cançó que s’ha comparat amb Bachelor kisses, un dels himnes més representatius dels The Go-Betweens. “Volia que no quedés massa intensa, la primera versió era molt més fosca de la que ha acabat al disc”, explica el cantant.

Un dels temes que aborda Forster a Songs to play són les relacions personals via xarxes socials, i fa servir un crit de guerra: “Please don’t twitter, let me imagine you! ” ( Let me imagine you ). L’australià assegura que necessita “espai per pensar, per somiar, per imaginar, per llegir llibres, per passar amb la família”, i això passa per sobre de tot. “M’agrada tenir una altra vida fora de l’ordinador”, explica, irònic, el músic de Brisbane.

Malgrat el llarg període d’inactivitat de Forster a l’estudi, l’australià no ha parat pràcticament mai de fer concerts i Barcelona és una de les seves places favorites, sobretot després de la seva visita al festival Primera Persona, fa tres anys. A l’escenari del CCCB, Forster va compartir escenari -i cançons- amb membres de grups locals com Fred i Son i Veracruz. La pròxima vegada que podrem escoltar en directe l’australià serà dijous que ve, 14 de gener, a La [2] de l’Apolo, la primera oportunitat de veure com l’ex The Go-Betweens defensa el nou disc Songs to play. |

Stash Rock n’ Roll Club: Robert Forster. La [2] de l’Apolo (Barcelona). Dijous 14 de gener. 20.30 h. 15-18 € Robert Forster presenta el disc ‘Songs to play’ (Tapete Records, 2015)

stats