Riure's del vicepresident

Riure's del vicepresident és una de les tradicions més arrelades als Estats Units. Ja en l'època de John Adams es feia broma sobre el càrrec. I així fins ara, quan qualsevol guionista del Saturday night live o qualsevol presentador de late night show amb cara i ulls sempre té a punt un bon reguitzell de gags sobre el VP de torn. Només un u per cent dels votants reconeixen que el candidat a la vicepresidència els suposa una influència a l'hora de decidir per qui es decanten en unes presidencials, cosa que confirma que ser la segona persona en importància dins l'escalafó polític nord-americà no es tradueix necessàriament en el fet d'ostentar una alta quota de poder.

BAMBOLINES DE LA CASA BLANCA Aquesta paradoxa que tants acudits ha propiciat durant dècades també és la base de Veep , la sitcom fruit de la profitosa col·laboració entre el canal HBO i el guionista britànic Armando Iannucci. Aquesta comèdia televisiva està protagonitzada per Selina Mayer, una suposada vicepresidenta dels EUA (el títol respon a les sigles VP), i el seu equip de treball. Al contrari d'altres polítics que centren ficcions recents, com Boss i House of cards , Mayer no és una política excessivament maquiavèl·lica ni té cap agenda oculta. A Veep no ressonen els ecos de Shakespeare a l'hora de parlar de les bambolines de la Casa Blanca. El problema de Mayer no és que mogui els fils del poder per als seus propis interessos, sinó que per molt que s'hi esforci no arriba a exercir realment aquest poder. La sitcom es mou en el terreny de la sàtira a l'hora de mostrar com la "segona persona més important del món", segons la seva secretària, ha de dedicar la major part del seu temps a solucionar petits errors o malentesos que es tornen grans greuges per a la seva imatge (en aquesta segona temporada, per exemple, la crítica favorable que fa la seva filla d'un documental propalestí) i a assistir a actes ridículs que només beneficien el POTUS, l'acrònim amb què els personatges de la sèrie es refereixen al president, que es manté fora de camp durant tots els capítols.

HUMOR AMB ACCENT BRITÀNIC

La mirada que accentua l'absurd del càrrec de vicepresident, l'agudesa d'uns diàlegs tan afilats que tallen i la constatació que el joc polític té més a veure amb la imatge pública que amb l'exercici del poder són marques de fàbrica de les ficcions d'Armando Ianucci, guionista escocès de pare italià, que ha estat un dels regeneradors de la comèdia a la televisió britànica.

L'any 2005 va firmar la sitcom de culte The thick of it , en què, tot emmirallant-se en antecedents com Sí, ministre , oferia un retrat satíric de la política contemporània a través d'un ministre més aviat inepte que actua sota el control de l'implacable i carismàtic spin doctor Malcolm Tucker. La sèrie va tenir un spin-off fílmic, In the loop , una mena de carta de presentació de Ianucci als Estats Units que no va tenir l'èxit que es mereixia. Amb Veep ha sabut entroncar amb la tradició nord-americana de riure's del VP sense abandonar l'accent britànic del seu humor.

DONES AL PODER: NOMÉS A LA FICCIÓ?

'POLITICAL ANIMALS'

En aquesta sèrie, Sigourney Weaver és una ex primera dama que es converteix en secretària d'estat.

'VEEP' I 'SEINFELD'

La primera vicepresidenta dona dels EUA és de ficció. A Veep és Julia Louis-Dreyfus, l'Elaine de Seinfeld .

'COMMANDER IN CHIEF'

Geena Davis interpretava la primera dona que arribava a presidenta dels Estats Units en aquesta sèrie de l'ABC.