Regresión

Alejandro Amenábar va ser un dels primers cineastes espanyols que va adoptar de manera natural l’imaginari estètic i narratiu de Hollywood com a llenguatge propi. Per això sobta tant comprovar amb el seu nou film que no ha modelat encara una veu original en aquest camp. Regresión la podria haver dirigit qualsevol debutant que considerés una fita firmar un telefilm pel simple fet que sembla nord-americà. Com altres directors que proven sort al cinema de gènere de vocació internacional, Alejandro Amenábar sotmet la pel·lícula als dictats d’una narració que juga de manera simplista, convencional i maldestra a plantejar i resoldre un misteri. I menysté la capacitat de crear un ambient d’inquietud com sí que aconseguia, per exemple, a Los otros. Ni tan sols aprofundeix en el subtext de la història, que entronca amb el de les seves obres més recents: la reivindicació d’una laïcitat positivista davant de supersticions de tot tipus, no només de caràcter religiós. |