Rafa Alvarez: “Il·lustració >> llibertat”

De la direcció d’art a la il·lustració. O el que per a ell ha sigut el mateix: de la seguretat a la LLIBERTAT, de la rutina a NO odiar els dilluns i de treballar per al màrqueting d’una multinacional a ENAMORAR 'The New York Times', 'Playboy Magazine' i 'American Express'. Pencaire incansable, autocrític a mort i extravertit sempre que no l’enganxis il·lustrant. Li agradaria haver entrat al món artístic abans, però començar tard ha fet que no perdés cap oportunitat. El seu estil és gràfic i senzill. Concís, detallat, còmic. Amb humor i la dosi justa d’ambigüitat que obliga a mirar l’obra -com a mínim- dues vegades. L’essència? L’ 'storytelling'. Les temàtiques principals? L’esport i els espectacles. I la crítica social en els projectes més personals. Viu per dibuixar i mata el temps lliure il·lustrant. Li ha costat massa temps saber dir que NO, ensenyant ha après la necessitat d’estar més atent que mai i l’últim canvi radical de la seva vida ha sigut tenir un fill. El següent? Treballar menys, estar més amb la família i parar quiet = Just el que el cos li demana.

CANVIS >> LLIBERTAT

De la direcció d’art a la il·lustració: què és el millor que et va aportar aquest canvi? Llibertat = Treballar per a una empresa t’obliga a seguir un estil definit, per sobre del teu propi criteri. I tot i que això també sigui enriquidor, com a il·lustrador tinc completa llibertat per treballar amb el que més em diverteix. A més, ser 'freelance' et permet mobilitat geogràfica total. ¿I el millor que has hagut de deixar enrere? La seguretat = Com a autònom no pots abaixar la guàrdia! ¿Quins altres canvis has fet a la teva vida? Passar de viure a Nova York a Berlín. I un altre de més gran: tenir un fill –i aquest sí que m’ha canviat la història!

VIATGES >> RELATIVITAT

Què és el que mai canviaries? He tingut la sort de viatjar bastant. I això ajuda a relativitzar les coses. ¿Alguna cosa que et penedeixes de no haver fet? M’hauria agradat començar abans la meva carrera artística. De totes maneres, haver-me despertat tard m’ha obligat a no deixar passar cap oportunitat. ¿Quin és el màxim d’hores que t’has passat dibuixant? 24: amb pausa per al sandvitx i alguna becaina ¿Dibuixes per viure o vius per dibuixar? Més aviat la segona opció. A casa es desesperen quan tinc una estona lliure entre encàrrecs i decideixo matar el temps fent alguns dibuixos. ¿És el que et fa més feliç? No. ¿Què va abans? Passar temps amb la família.

ENSENYAR >> FLEXIBILITAT

¿Què és el que més t’agrada del teu dia a dia? No odiar els dilluns. ¿On t’agradaria arribar amb la teva professió? A guanyar-me la vida raonablement bé dibuixant fins que no pugui més de vell. Tot i que rebre un copet a l’esquena de tant en tant també estaria bé. ¿Què més t’apassiona? El cine, la música i un bon partit de bàsquet. ¿Què has après fent classes? Que és molt fàcil quedar-se obsolet = Qualsevol software o plataforma pot canviar la manera que entenem la professió. S’ha d’estar atent. ¿I quina és la lliçó que sempre dónes als teus alumnes? Pensar en la feina com una cosa global: si al teu país les coses van malament, busca clients a la resta del món. Aquesta flexibilitat és un privilegi. I amb les xarxes socials la promoció és gratis.

MANIQUEISME >> CRÍTICA SOCIAL

¿Què et fa enfadar? El derrotisme i la falta de professionalitat que hi ha al món de la creativitat i de l’art. No es pot transmetre a les noves generacions que la nostra feina no es mereix el mateix respecte que qualsevol altra activitat laboral. ¿Què et fa por? El món en el qual viurà el meu fill. ¿Què és el que critiques més? El maniqueisme. ¿I el que més aprecies? Poder viure d’una feina que m’encanta. I que em permet passar temps amb els meus.

‘FREELANCES’ i DISCULPES

¿De què et sents més orgullós? D’haver tingut la iniciativa de fer un gir professional. ¿A qui li demanaries perdó? A la meva parella, per la imprevisibilitat de les hores de feina. La sort és que ella també és 'freelance' i ens podem repartir les bronques. ¿En què inverteixes més el diners? Ara mateix en equip i materials. A tenir un estudi fix a Berlín. ¿El millor que t’han aportat? Poder tenir un lloc que considero casa meva = És imprescindible per poder seguir creant i evolucionant. ¿I quin és el teu bé no material que més aprecies? La família i molts amics repartits pel món. Sense ells res seria possible.