Qué dificil es ser un dios

Monumental i devastadora, el terme pel·lícula sembla que quedi curt per descriure el tipus d’experiència sensorial i metafísica que proposa Qué difícil es ser un dios. Una experiència exigent, extenuant, però també reveladora d’una mirada artística i un rerefons ideològic i cultural fascinants. Adaptació d’una novel·la homònima dels germans russos Arkadi i Borís Strugatski, el film ens transporta a un planeta encallat en una edat mitjana de misèria i depravació: l’escenari cruel d’una estranyíssima història de ciència-ficció en què un home que afirma que és fill d’un déu deambula per una terra atapeïda de fang, sang, vísceres i deformitat. La càmera de German -que va invertir els seus 13 últims anys de vida a realitzar aquesta odissea fílmica- es mou com un fantasma atònit davant l’horror d’un món putrefacte. Les imatges prenen forma en un blanc i negre espès, gairebé tàctil, i les composicions són barroques, de manera que generen una claustrofòbia existencial en què ressona una elegia per la condició humana i els seus somnis de civilització.