CRÍTICA DE CINEMA
MANU YÁÑEZ

Qué dificil es ser un dios

***** Direcció: Aleksei German. Guió: Aleksei German, Svetlana Karmalita. 177 min. Rússia (2013). Amb Leonid Yarmolnik, Aleksandr Ilyin Jr., Yuriy Tsurilo. Per als amants de les experiències fílmiques extremes

Qué dificil es ser un dios Zoom

Monumental i devastadora, el terme pel·lícula sembla que quedi curt per descriure el tipus d’experiència sensorial i metafísica que proposa Qué difícil es ser un dios. Una experiència exigent, extenuant, però també reveladora d’una mirada artística i un rerefons ideològic i cultural fascinants. Adaptació d’una novel·la homònima dels germans russos Arkadi i Borís Strugatski, el film ens transporta a un planeta encallat en una edat mitjana de misèria i depravació: l’escenari cruel d’una estranyíssima història de ciència-ficció en què un home que afirma que és fill d’un déu deambula per una terra atapeïda de fang, sang, vísceres i deformitat. La càmera de German -que va invertir els seus 13 últims anys de vida a realitzar aquesta odissea fílmica- es mou com un fantasma atònit davant l’horror d’un món putrefacte. Les imatges prenen forma en un blanc i negre espès, gairebé tàctil, i les composicions són barroques, de manera que generen una claustrofòbia existencial en què ressona una elegia per la condició humana i els seus somnis de civilització.