Quatretondeta

Algun dia en algun lloc s’hauria de fer un minicicle de comèdies d’embolic amb un cadàver com a detonant de les riallades. Este muerto está muy vivo, La muerte de un burócrata, Un funeral de muerte... i, ara també, Quatretondeta. De fet, aquest debut de Pol Rodríguez podria presumir, fins i tot, de pertànyer a una estirp molt noble: la de l’humor negre espanyol, potser una de les DO més il·lustres i amb menys competència arreu del món que hi ha hagut a la ficció d’aquest país. Com que l’acció té lloc al País Valencià (amb tota la fanfàrria panxacontenta i mediterrània que això implica), és inevitable pensar en Berlanga i en Azcona quan la veiem. Tot i que també hi ha un punt d’enrenou balcànic importat, via Emir Kusturica. En tot cas, aquesta comèdia amb espurna macabra parla també d’un país de professionals barroers, d’herois locals que es creuen l’hòstia, de marits que es fiquen de peus a la galleda per culpa del seu orgull, i d’hereves, tan avergonyides davant d’aquest panorama humà, que voldrien ser d’un altre país més professional. Llàstima que la vida (i la mort) a Quatretondeta sigui cosa dels aficionats. |