Putos himnes generacionals. Relat sobre l’escena musical barcelonina

Ja no és rar que hi hagi literatura sobre l’escena independent catalana -recordem Ara és el moment, de Martí Sales (2012)- o espanyola -Pequeño cir co, de Nando Cruz (2015)-, un símptoma clar que ja hi ha prou distància històrica i, potser, que la moguda, tal com la coneixíem, s’ha acabat. Molts d’aquests músics i els seus fans s’acosten o sobrepassen la quarantena. I tenen fills. A més, festivals com el PopArb i el Faraday han hagut de plegar veles i estem en un moment d’incertesa en què cal agafar la paraula indie amb pinces (l’ indie d’ahir és el mainstream d’avui). Aquesta és la valuosa foto fixa d’un lloc i un moment, potser per deixar que tot canviï. Cap a on? |