Pussy riot: una plegaria punk

Aquest oportú documental de la HBO dirigit per un britànic i un rus aplega la major part del metratge del judici a les integrants de Pussy Riot després que irrompessin a la catedral de Moscou. Les imatges del procés es contextualitzen amb el poc arxiu de les actuacions de la banda i amb diverses entrevistes als seus familiars. Lluny de quedar-se amb el mer fenomen mediàtic global que va generar l'empresonament d'aquestes artistes, la pel·lícula s'esforça per situar Pussy Riot en el context del país d'on han sorgit: aquesta Rússia on, després de dècades de prohibició, la religió és material hipersensible però també refugi d'intolerants. La pel·lícula pateix diverses mancances, la més important l'absència d'entrevistes amb les protagonistes dels fets. Però ofereix una interessant aproximació a la validesa i els perills d'entendre l'art, el punk declinat en femení en aquest cas, com una forma de militància política: ens queda clar que tant el naixement com la persecució de les Pussy Riot són conseqüència directa o indirecta de l'arribada al poder de Vladímir Putin.