Música
Cultura 17/05/2013

Primavera Sound: guia bàsica per moure's pel festival

Dilluns comença la setmana que fa de Barcelona una capital musical al món

Borja Duñó Aixerch
5 min
Primavera Sound: guia bàsica per moure's pel festival

Quan sembla impossible millorar el cartell de l'edició anterior, el Primavera Sound ho torna a fer. Com? La fórmula és un misteri, però l'equació Barcelona + bon gust musical i encert en la programació funciona meravellosament. El Primavera Sound s'ha convertit en un referent internacional, amb 150.000 espectadors de tot el món i una atenció mediàtica gens menyspreable: 1.450 periodistes acreditats, dos terços dels quals són estrangers (segons dades de l'última edició) que corren als seus respectius països a explicar com Barcelona es transforma, cada mes de maig, en la capital mundial del pop d'avantguarda.

COMBINACIÓ IMBATIBLE

Potser amb l'excepció dels britànics Blur, el Primavera Sound 2013 no tira de noms massius. És el que acostuma a fer. Però The Postal Service, Nick Cave & The Bad Seeds, My Bloody Valentine, The Jesus and Mary Chain, Dexys, Wu-Tang Clan, The Breeders i Rodriguez, entre molts altres, són artistes que representen molt per a molta gent i que enguany es veuran en condicions que no són habituals o bé perquè fa molt de temps que no es prodiguen -perquè publiquen esperadíssims nous treballs- o bé perquè no s'han vist mai -com en el cas de Rodriguez, que, gràcies a l'èxit del documental Searching for Sugar Man, ha adquirit una dimensió gairebé llegendària.

Algú va dir que el Primavera Sound és un festival per a molts públics petits. És veritat. L'oferta és tan vasta i alhora tan rica i variada que resulta gairebé impossible que dos espectadors facin un itinerari idèntic durant els dies que dura el festival. La combinació entre noves propostes de l'àmbit independent (el que cal veure per estar al dia) i els artistes de trajectòria contrastada (el que cal saber de la història del pop), amb una gran varietat d'estils, gèneres i tendències musicals en joc, fa l'oferta irresistible.

HI HA UN PRIMAVERA GRATUÏT

No cal ni que intenteu aconseguir un abonament, perquè estan esgotats de fa temps i només queden entrades de dia. Però, atenció, hi ha un Primavera Sound gratuït: es diu Primavera a la Ciutat i va començar el 24 d'abril amb el Primavera als Bars, un cicle de concerts sense cap mena d'amplificació ni microfonia en establiments de la ciutat que no solen programar música en directe i que durarà fins demà. També és d'entrada lliure la jornada inaugural de dimecres, dia 22, al Parc del Fòrum, amb els concerts dels britànics The Vaccines, els bascos Delorean i els gironins Aliment, entre d'altres.

Un altre esdeveniment que serà gratuït és el Primavera al Parc, que se celebrarà al Parc de la Ciutadella els dies 25 i 26 en un horari apte per a tota la família i amb el reclam d'Autumn Comets, a banda de molts altres grups i propostes, com un Minimúsica per als més petits. Tot això es completa amb la programació de quatre documentals musicals cortesia del festival In-edit al Cinema Maldà, que inclou Searching for Sugar Man , i amb una exposició a La Virreina Centre de la Imatge: This is not a pop song - Cruïlla de camins entre videocreació i música pop.

Dilluns, a més, comença el Primavera als Clubs (de lliure accés per a qui tingui abonament), que durant els dies 20, 21, 22 i 26 omplirà algunes sales de la ciutat (Apolo, La [2] d'Apolo, BARTS) amb actuacions tan engrescadores com el retorn de la formació original dels Come (al 20è aniversari del segell Acuarela), el concert dels nord-americans Deerhunter i propostes de primeres espases de l'escena local, com el black metal de Foscor, la cançó d'autor de Miquel Serra o el directe de John Talabot, que a hores d'ara deu ser el productor de música electrònica més sol·licitat fora de les nostres fronteres.

No són els únics artistes de l'àmbit català que actuaran al festival. Després que en l'edició anterior es generés una agra polèmica pels horaris en què actuaven els grups catalans, aquest any hi ha, com a mínim, dos grans grups d'aquí que tocaran en condicions equiparables a les de la majoria de grups internacionals. La més sonada serà l'actuació dels Manel (dijous 23 a l'escenari Ray-Ban del recinte del Fòrum, 20.30 h), perquè representarà l'estrena en directe del seu tercer disc, Atletes baixin de l'escenari (2013), que només s'haurà pogut veure abans a l'assaig general de la NAUB1 de Granollers. Antònia Font, que ja van presentar Vostè és aquí (2012) al passat Primavera Club, tocaran també al Parc del Fòrum (escenari Pitchfork) i en un horari apetible, les 22.10 h. També són grups catalans Extraperlo, Fred i Son, The Free Fall Band, Headbird, Hidrogenesse, L'Hereu Escampa, La Brigada i Tarántula, entre d'altres.

HI HA GRA, PERÒ I LA PALLA?

De gra n'hi ha molt, però costa destriar-lo de la palla perquè a priori no sembla que n'hi hagi gaire. D'entrada, aquest és un festival de grans retorns. Un dels més sonats es el de Dexys (abans Dexys Midnight Runners), que Kevin Rowland ha tornat a posar en marxa després de 30 anys. Presentaran One day I'm going to soar (2012), un elegantíssim tractat de pop amb gust pel soul blanc. En la mateixa categoria hi trobem els Blur, que reapareixen deu anys després del seu últim treball conjunt - Think tank (2003)- i 22 anys després del seu debut; My Bloody Valentine, que tot i que ja van passar pel festival l'any 2009 -deixant un record tan apoteòsic com eixordador-, ara tornen amb un disc que els fans feia 22 anys que esperaven: m b v (2013), la continuació del llegendari Loveless , del 1991.

En aquest capítol de grans retorns cal posar-hi també el hip-hop de Wu-Tang Clan, que ha aconseguit reunir la formació original i ha promès un nou treball, A better tomorrow , previst per aquest juliol. Dead Can Dance (tot i que ja van actuar aquest any a l'Auditori), El Inquilino Comunista, The Jesus and Mary Chain,The Postal Service i The Breeders també poden considerar-se grans retorns. Aquests dos últims interpretaran els seus discos icònics Give up (2003) i The last splash (1993), respectivament, de la mateixa manera que Los Planetas recrearan un dels seus cims creatius, Una semana en el motor de un autobús (1998).

Tampoc hi falten noms clàssics de la història de l'indie, com Bob Mould, Daniel Johnston o Dinosaur Jr., ni les noves estrelles de l'avantguarda actual, que, en alguns casos, trenquen fronteres entre el pop i l'electrònica. Animal Collective, Grizzly Bear, James Blake, Dan Deacon, Liars, The Knife, Phoenix, Hot Chip, Django Django i molts d'altres són els que defineixen el so dels nostres dies.

També n'hi ha d'inclassificables, com l'immens Nick Cave, que torna amb els Bad Seeds i amb nou disc sota el braç - Push the sky away (2012)-; l'aparició gairebé fantasmal de Rodriguez -que promet ser un dels grans esdeveniments d'enguany-; la tralla dels Swans de Michael Gira; el projecte musical de Jim Jarmusch amb Jozef van Wissem, o la presència del gran Mulatu Astatke, pare de l' ethio jazz , a l'Auditori del Fòrum. No és l'únic africà: el blues dels tuaregs Tinariwen, el cantant sirià Omar Souleyman i l'Orchestre Poly Rythmo de Cotonou, del Benín, completen el mapa de sons africans del festival.

stats