REPORTATGE
Cultura 14/10/2016

Porno i terrorisme al Konvent

Què tenen a veure les Pussy Riot amb l’actriu porno Amarna Miller? ¿I les antigues colònies industrials del Berguedà amb l’art contemporani més radical? Hem anat a l’antiga fàbrica de Cal Rosal a treure’n l’entrellat

Borja Duño Aixerch
6 min
Amarna Miller després de la sessió de fotos de Jordi Plana Pey al Konvent, dirigida per Abel Azcona.

Amarna Miller és l'actriu porno del moment. Ha protagonitzat el polèmic espot promocional del Saló Eròtic de Barcelona, Patria, aplaudit per Podem i criticat per altres i que comença amb la frase: “Em dic Amarna Miller, sóc actriu porno i vaig néixer en un país hipòcrita, on la mateixa gent que em diu puta es fa palles amb els meus vídeos, un país que estima la vida, però permet que es mati en el nom de l'art...” Etcètera. Més de vint milions de visualitzacions a les xarxes han aportat a la millor actriu porno espanyola del 2014 una gran atenció mediàtica. Ella és la portaveu del Saló Eròtic de Barcelona, però ara mateix no és al Pavelló Olímpic de la Vall d'Hebron sinó a 100 quilòmetres de distància. Per què?

La jove actriu madrilenya, resident a Los Angeles, ha aprofitat la seva estada a Barcelona per escapar-se al Konvent de Cal Rosal, al Berguedà, un centre d'art contemporani radical i autogestionat, únic a Europa i potser al món, que atrapa a tot aquell qui el trepitja. Qui l'ha dut al Konvent és Abel Azcona, un artista espanyol que viu a Nova York i sobre qui pesa una investigació per una obra que consistia a escriure la paraula pederàstia recollides en diverses esglésies. Azcona és conegut per les seves accions artístiques radicals, que l'han portat, per exemple, a haver-se d'hormonar per prostituir-se en un dels barris més conflictius de Bogotà. Dir-ne artista radical és quedar-se molt curt.

Ell és un dels noms programats a les jornades Art, Activisme i Terrorisme, un cicle que reuneix creadors de diverses disciplines que busquen sacsejar consciències. Hi haurà des de Santiago Sierra, que ha exposat al MoMA, fins a Masha Alekhina, de les cèlebres Pussy Riot, a més de concerts, xerrades i altres exposicions. Amb aquest programa, que s'inicia el 22 d'octubre i s'allargarà fins al 4 de desembre, el Konvent continua transformant-se a cada minut i sent, cada cop més, un referent internacional per la seva manera d'entendre l'art: lliure, salvatge, radical i autogestionat. Mentre Pep Espelt, ànima del Konvent juntament amb Eduard Finestres, discuteix amb els seus col·laboradors els últims detalls d'algunes de les activitats que es duran a terme, Amarna Miller es passeja despullada per les estances que van habitar les monges fins al 92. Elles van marxar, però l'energia que conserva el lloc és molt potent. La llum natural del Berguedà travessa les finestres i el fotògraf Jordi Plana immortalitza l'actriu per a un projecte d'Azcona sobre prostitució i maternitat. “La meva mare era prostituta”, diu Azcona -una dada biogràfica que no és cap secret-, però aquesta no és l'obra que exposarà a Art, Activisme i Terrorisme. El que farà aquests dies és recollir signatures per demanar que l'Opus Dei ingressi a la llista d'organitzacions terroristes de la UE. I què aconseguirà?, ens podem preguntar. La resposta és una constant del Konvent: sacsejar, remoure consciències.

A l'antic convent de Cal Rosal hi havia l'escola on Espelt havia estudiat de petit. Fa 25 anys que va començar a assajar-hi amb el seu grup de rock i, quan la colònia va tancar definitivament, es va posar a arreglar l'edifici sense que ningú l'hi demanés. Si no, ara seria a terra, com a terra pot acabar la fàbrica tèxtil on treballaven més de 1.500 obrers i que ara és buida, abandonada. Es tracta d'un impressionant patrimoni arquitectònic i cultural amb el qual aquest activista berguedà està fortament compromès. Anys més tard, Finestres va arribar al Konvent i amb ell el Konvent Cuina, un restaurant semiclandestí que finançava el projecte, fins que, l'any passat, va veure avortat el seu gran èxit de públic amb la prohibició i el tancament. Algú devia entendre que li feia competència, malgrat que el que feien era sumar, perquè de cuina, de producte, de vins i de més coses com fer que la gent se senti a gust, en saben un niu. Va ser un cop de mala bava que feia perillar el Konvent, però del qual s'han recuperat amb una idea genial: obrir un nou restaurant a Berga -el Corpus- que ja estan ampliant gràcies a la demanda creixent. La viabilitat del projecte continua intacta: sense subvencions, sense capital privat extern. Cent per cent autogestionat.

Un patrimoni bestial

Quinze antigues colònies industrials en disset quilòmetres de Llobregat és el patrimoni bestial d'una comarca per on la gent passa quan va a esquiar o bé hi va a buscar bolets. Conscient que són un actiu importantíssim i una oportunitat de futur per al territori, Espelt lluita a mort per la seva recuperació i en parla amb els polítics, tot i que ell va per lliure i no està exempt de problemes burocràtics. El que no permetrà és que tot això es deixi perdre i per això participa en les IV Jornades de les Colònies Industrials, ensenyant la de Cal Rosal. De les visites guiades ell en diu “visites protesta”, perquè vol ensenyar l'estat d'abandonament en què es troba l'antiga fàbrica i la poca implicació de les institucions públiques en la defensa d'aquesta riquesa amb un potencial social, cultural i econòmic incalculables. La part arreglada fins ara és la de l'antic convent, però les immenses naus industrials encara alberguen silencis que ressonen, només habitats per coloms i algun grafiti, tot i que les intervencions més espectaculars ens interpel·len des de les parets exteriors. Dins hi ha el passat i el futur, però hi falta el present, sempre a l'espera. Uns llimbs temporals dels qual el Konvent va rescatant parts de mica en mica. El 2017 en recuperaran una altra part i hi plantaran vegetació perquè de manera natural i salvatge es mengi l'estructura actual, d'una bellesa decadent.

Miller, encara nua, està fascinada amb la màgia del convent. Azcona s'hi engresca de seguida i ja parla de rodar una pel·lícula porno amb ella al Konvent. Després parlem amb Miller sobre el seu polèmic espot. L'actriu madrilenya, nascuda el 1990, va estudiar belles arts i va dirigir i produir pel·lícules X abans de fer el salt al davant de la càmera: “Ja tindré temps de tornar-hi”, diu. A Patria, Miller ataca els polítics, els bancs, la religió, el tracte als immigrants, l'homofòbia... però l'acusen de no dir res de la part més fosca del porno. Per a ella el porno està ple d’estereotips, i en el fons de les crítiques hi ha l'assumpció que la dona només pot ser objecte sexual i no subjecte. Socialment encara costa d'entendre que la Marina -aquest és el seu nom real- sigui sobirana absoluta del seu cos. Ella ho ha patit a casa, començant per la seva família.

Però la conversa, al Konvent, sempre gira al voltant de l'art. Ella pensa que el que defineix què és i què no és art és si es posa o no en un museu. Azcona no hi està d'acord, creu que perquè alguna cosa sigui art hi ha d'haver una intencionalitat. La conversa podria durar hores, però el Saló Eròtic espera Miller i també hi ha gent esperant per visitar l'antiga fàbrica de Cal Rosal. El Konvent continua bategant i transformant-se a cada moment. Avui hi ha passat una actriu porno, un artista radical, un programador cultural, fotògrafs, músics, un xef, una ballarina, un periodista... i un munt de gent interessada en l'art actual i en el patrimoni històric del Berguedà. Però demà serà diferent. I aquesta és la màgia del Konvent, que ja tremola d'excitació per rebre els terroristes de l'art i, en definitiva, per tornar a remoure i sacsejar consciències, per demostrar que l'art és vida i que el que és veritable no es deixa domesticar. Amb aquesta consigna, el Konvent s'ha convertit en un referent internacional i la comparació fa pujar els colors als grans contenidors culturals públics i privats del món, amb més façana que contingut i que, limitats per estructures polítiques i empresarials, s'entesten a domar i ensinistrar la bèstia.

Moda, música i activisme

Masha Alekhina, la component de les Pussy Riot que residirà al Konvent durant cinc dies, és una de les protagonistes d’Art, Activisme i Terrorisme. El cicle, comissariat per l'equip del Konvent amb Haris Hlorou, Javier Pérez Aranda, Abel Azcona i Oscar Valero, ha convidat també altres artistes que veuen l’art com una forma d’activisme com Santiago Sierra, Teresa Margolles, Josechu Dávila, Cristina Llanos, Javier Núñez, Núria Güell o Colectivo Juan de Madre. A més, hi haurà també la firma de moda de Los Angeles Parker Day, concerts de grups de França (Milkilo, Barrio Populo, Cámera), Portugal (Muay, Desligado) i Holanda (Kanipchen Fit), els 10 anys del segell de música electrònica Semántica i molt més.

Art, activisme i terrorisme

Konvent. Cal Rosal (Berguedà)

Del 22 d’octubre al 4 de desembre

konventzero.com

stats