Pol Montserrat: "El que més m’inquieta és saber si la setmana que ve tindré feina"

REW

<<

Jo vaig fer patinatge. Tu, potser música. I Pol Montserrat, dibuix i pintura per decisió paterna. “Dels 5 als 18 anys vaig anar a una acadèmia de Gràcia. Copiava bodegons i quadres d’autors coneguts. Va ser una formació molt clàssica. I no sé si m’agradava molt com a extraescolar!”, confessa. Ho va deixar quan vaig començar disseny gràfic a Elisava. “Hi veia més sortides professionals”. I així és com ha passat aquests últims anys, treballant en diverses start-ups. “A vegades dissenyant i altres fent experiència d’usuari”.

PLAY

>

Mentrestant, li anaven arribant encàrrecs. “Sobretot de gent que coneixia i que sabien que dibuixava”, precisa. Però la bola es va anar fent prou grossa per replantejar-se coses. No sempre et truca a la porta Marset, Odisseo, Stradivarius o Casa Bonay. “No fa ni una any que soc il·lustrador freelance. Ara visc d’això, però el que més m’inquieta és saber si la setmana que ve tindré feina”. No hauria de patir: amb el seu traç negre i intuïtiu ha parit un estil propi. “M’agrada controlar el límit on les coses s’entenen i es deixen d’entendre”.

FF

>>

Tot i que a la seva taula s’hi acumula el paper i la tinta xinesa, amb les animacions ha trobat un filó. “És molt sacrificat, però ha funcionat. Ara estic enllestint una campanya per al Museu Picasso de Màlaga que es veurà a Canal Sur”. També està present a les xarxes socials, però no les considera significatives. “Per a mi la clau de l’èxit és el compromís amb els projectes, que va més enllà dels pressupostos i els clients”.