Pepa Plana: “El Cirque du Soleil m’ha ajudat a despertar la nena gamberra que ja devia ser”

El Cirque du Soleil és un somni inabastable per a molts artistes. Tu hi vas estar un any i tres mesos. Què en vas aprendre?

Un munt de coses que em pensava que no aprendria. En termes artístics, la més important va ser com encarar deu funcions per setmana amb 2.000 espectadors cadascuna. Jo era la primera persona que el públic veia. Estava sola, sense res, només amb les meves mans, i vaig aprendre com fer que 2.000 espectadors riguin, aplaudeixin, juguin.

Estar en una estructura tan gran i tan fèrria no deu ser fàcil.

L’experiència m’ha servit per confirmar una cosa que ja sabia: aquestes jerarquies i disciplines em costen. Però també, d’alguna manera, he après com jugar-hi. Com despertar aquesta nena tan gamberra que ja devia ser a l’escola. Per a un pallasso, fer cada dia el mateix sense canviar res és una cosa molt complicada, no hi ha res pitjor que avorrir-te.

Vas decidir marxar abans del que estava previst.

Tenia ganes de conèixer l’entrellat del Cirque du Soleil, i va ser una bona experiència. Però arriba un moment en què se’m feia una rutina. I aleshores ets honesta amb tu mateixa i dius: “Ja està, ja n’hi ha prou, ara tinc ganes de continuar amb la meva feina”.

Recentment has dirigit un espectacle amb excompanys del Cirque du Soleil. Com ha anat l’experiència?

Són tres nois molt joves amb un talent brutal. Quan vaig plegar del Soleil ells també tenien clar que en marxarien i em van demanar si voldria dirigir el seu nou espectacle, Acrobarouf. Em va fer molta il·lusió perquè també m’enyoro dels companys del Soleil. Volien un espectacle que no se centrés només en l’habilitat, sinó que tingués també humor i un costat humà.

Participes en el Festival Internacional de Pallasses que l’Almazen i Tortell Poltrona organitzen a la seu del Circ Cric. És un model que us vau inventar tu i el Tortell a Andorra, amb un festival que va tenir cinc edicions biennals. ¿Continua sent necessari reivindicar la comicitat feta per dones?

Sí. La visibilitat de les pallasses ha millorat, però iniciatives com el festival continuen sent necessàries. El festival d’Andorra en va inspirar molts altres: del Brasil, Hèlsinki, Portugal… Però el festival d’Andorra es va morir, o més ben dit el van matar, i jo em vaig quedar amb la sensació que no havia pogut fer res per salvar-lo. M’il·lusiona que ara el Tortell Poltrona i l’Almazen el reprenguin.

En el marc del festival fas una de les preestrenes del teu nou espectacle, Despistats

És un espectacle de carrer, un duo amb Toti Toronell. Jo sóc molt de sala i ja fa molt temps que vaig fer carrer, o sigui que per a mi és un repte. El pallasso del Toti és un clochard, la meva és una compradora compulsiva; separats per una cortina, cadascun fem el nostre solo i al final ens ajuntem.

¿També continues fent els teus espectacles anteriors?

Pepa Plana és una companyia de repertori, anem produint però mantenim els espectacles que ja teníem. En paral·lel a la creació d’aquest duo estic fent gira de la Giulietta, de la Penèlope, L’atzar … De moment tenim previst anar al Brasil, Colòmbia i l’Argentina I estic preparant un nou solo que estrenaré l’any que ve.

¿Actues més fora que aquí?

Des que he tornat del Soleil, el 90% de les funcions són fora de Catalunya i Espanya, quan abans era justament al contrari. Crec que el que està passant aquí no es deu només a la crisi. Hi ha alguna cosa més profunda que obliga la gent de la cultura a marxar fora. El més perillós és que no hi hagi circuit per a la nostra feina.

A què ho atribueixes?

En aquests moments no hi ha gens de suport cap a la cultura, i no se n’informa. Hi ha com una desgana general, com si la cultura no fos important. Com és que qualsevol persona et sap dir 11 futbolistes però no 11 escriptors, 11 actors, 11 pintors?

En aquest context, ¿com valores que t’hagin concedit el Premi Nacional de Cultura, que t’entregaran el 2 de juny?

Va ser totalment inesperat. Quan m’ho van dir estava treballant a Anvers, una mica amb la sensació d’estar a l’estranger perquè a casa no em volen, i va ser una mica com dir: “¿Veus com no, tonta?” Em fa molt contenta per mi però també perquè és molt xulo que l’hi donin a una pallassa. |

'Despistats' 24 de maig. 18.15 h. Carpa Colouche. Festival Internacional de Pallasses (del 23 al 25 de maig), instal·lacions del Circ Cric, Sant Esteve de Palautordera (www.circric.com)