Paraíso: fe
**** Direcció: Ulrich Seidl. Guió: Ulrich Seidl i Veronika Franz. 113 minuts. Àustria, Alemanya i França. (2012).Amb Maria Hofstätter, Nabil Saleh, Natalya Baranova.
En la segona entrega de la trilogia Paraíso , Annamaria (Maria Hofstätter), germana de la protagonista de la primera de les tres pel·lícules, intenta demostrar a l'espectador i a ella mateixa que el camí cap a la felicitat està en la religió; més concretament, en la devoció cristiana i en la tasca evangelitzadora. Mitjançant els seus característics tableaux vivants , Ulrich Seidl s'introdueix en la intimitat de la protagonista a la recerca de l'essència espiritual de la classe mitjana austríaca i el que troba són dubtes i aflicció.
En aquesta pel·lícula que comença com un virtuós solo actoral i que es transforma en un trasbalsat duet -marcat per l'arribada del marit musulmà de la protagonista-, Seidl afila l'ingredient més sorprenent del seu discurs com a cineasta: la capacitat per invocar l'absurd de la realitat a cop d'ironia i al mateix temps demostrar una veritable preocupació pel patiment dels seus personatges.
Seidl ha estat acusat en més d'una ocasió de ser un cruel misantrop; jo prefereixo considerar-lo una estranya barreja d'entomòleg, sociòleg i compassiu observador del desconcert existencial.