Orgullo + prejuicio + zombis

La clau per explicar un acudit de manera efectiva és mantenir les bones formes durant el relat, sense assenyalar desesperadament on és el factor humorístic. Això ho sabia Eugenio i, aparentment, també ho sap Burr Steers, que surt relativament airós d’un repte poc agraït: adaptar una novel·la de Seth Grahame-Smith que proposava un improbable encreuament entre la trama del clàssic de Jane Austen Orgull i prejudici i un brot d’infecció zombi. Aquest acudit postmodern va originar un filó de remescles trash d’obres mestres de la literatura, que no va trigar gaire a esgotar la (teòrica) gràcia. En lloc de subratllar la demència inherent al projecte, i conscient que ningú sap fer el ridícul amb tanta dignitat com els actors britànics, Steers prefereix posar els focus en els amors i desaires que ja havia descrit Austen, deixant l’apocalipsi vuitcentista com un vistós marc ahistòric que només acapara el protagonisme en un clímax narrativament precipitat i poc lluït, al qual potser sí que li hauria anat bé perdre la vergonya a l’hora d’escampar vísceres. |