CRÍTICA DE CINEMA
PAULA A. RUIZ

Omar

*** Direcció i guió: Hany Abu-Assad. 98 minuts. Palestina (2013). Amb Adam Bakri, Leem Lubani, Eyad Hourani, Samer Bisharat, Waleed Zuaiter Per als qui apostin pels estudis de personatges coherents

Omar, la nova pel·lícula de Hany Abu-Assa, arrenca sense concessions: el protagonista del títol creua el mur que separa Cisjordània d’Israel i arrisca la vida per anar a veure uns amics i la seva enamorada, la Nadia. Poc temps després el veiem fent pràctiques de tir i parlant d’assassinats amb els seus companys. L’atemptat, per descomptat, es produirà, i el que vindrà després és una constant persecució pels estrets carrers de les zones ocupades, la translació urbana del laberint polític que significa la guerra del Pròxim Orient, fins que és detingut, finalment, per les forces israelianes. Però Omar no es deté només a reflexionar sobre el conflicte que enfronta el dos adversaris ni en les seves motivacions, sinó que afegeix un triangle sentimental a la trama, una història d’amor condemnada per les circumstàncies, i un relat d’amistats traïdes que suma dramatisme i profunditat a la proposta. La violència ho aniquila tot, ens diu Abu-Assa, i amb total coherència i sensibilitat dibuixa un escenari corrosiu, tan complex com desolador, en el qual no hi ha espai per a les ànimes bondadoses.