Nueva Vulcano: “Un vol ser com els seus herois, i els nostres feien gires llargues”

Novelería arriba després d’un llarg parèntesi. Com és que heu tornat?Novelería

Ens van dir de tocar en un homenatge a The Replacements i va coincidir que jo també tenia algunes cançons. Va ser posar-nos a assajar i adonar-nos que ens agrada tocar i estar junts, fer música i viatjar. Ho trobàvem a faltar, potser perquè era una cosa més important per a nosaltres del que ens pensàvem.

Toqueu molt i feu gires més llargues que la majoria de grups. ¿El directe és l’essència del grup?

Un vol ser com els seus herois, i els nostres funcionaven fent gires llargues i tocant cada dia si podien. Crec que la nostra música va lligada a una experiència concreta que és el concert en un club, un bar o una sala de concerts. No dormim en hotels sinó en cases d’amics o coneguts… és com ens hem educat.

Feu una música enèrgica, amb una fúria gairebé juvenil. Com acuseu el pas del temps?

Carregar els amplis no ens cansa, perquè triem on volem tocar, amb qui volem treballar, els grups teloners, el preu de l’entrada… ho organitzem tot. Si ho fas de gust, cansa menys.

Aquesta manera de funcionar autogestionada us ve de lluny. ¿És el circuit que vau obrir anys abans els Aina?

Una mica sí. També hi ha gent nova i de vegades és bo deixar-te seduir per gent que ve d’altres mons. Com quan vam tocar al Círculo de Bellas Artes de Madrid, que va ser l’hòstia. Quedar-te al teu circuit de tota la vida dels gaztetxes i baretos... No ho sé, també és maco viure experiències noves.

Sou veterans i referents de l’escena, però manteniu una actitud molt humil.

És que tampoc et pensis que ens diguin guapos tantes vegades… Hi ha coses que són maques, com ara els festivals que, contra pronòstic, han sigut una experiència positiva. Com el Primavera Sound. Pensàvem que tocaríem a les sis de la tarda i que no ens veuria ningú, i no, resulta que era una hora boníssima, en un escenari gran. De fet aquest any hi tornem.

Però abans presenteu el disc a la Fabra i Coats.

Sí. Hi ha una sala diàfana per a mil persones, un espai flipant. Ens cedeixen l’espai però ho muntem tot nosaltres: so, llums, seguretat, neteja, barra... Crec que faré jo els entrepans. Ens feia il·lusió muntar una experiència diferent, que no fos el típic concert de sala.

El disc es diu Novelería

El meu tiet em va dir que una novelería és com una “chorrada moderna”. Una cosa innecessària, intranscendent, però que a la vegada fa il·lusió. En aquest disc hem volgut rebaixar el to de dramatisme d’altres discos.

Hi ha una cançó que es diu Ir a la boya y volver

És curiós, perquè jo estava molt en contra d’aquest títol per al llibre, que volia que es digués Vuelta y vuelta, perquè hi havia moltes referències a bars i llocs d’Espanya on havíem anat, amb les referències i les adreces dels bars a l’índex. Posar-ho a la cançó era una manera d’agrair-li a l’Albert Polo el que havia fet per nosaltres i em va encaixar amb la història que volia explicar.

A les lletres hi ha moltes referències a llocs i gent molt concreta. Per què?

Molts dels grups que ens han marcat més ho feien molt i també és per expressar agraïment. Joder, tot el que tenim és el que fem els uns pels altres. Els llocs, coses que han passat en un moment puntual... Situar-ho em sembla evocador. No és gratuït.

¿La camaraderia és un dels signes d’identitat del grup?

L’aprenentatge artístic no l’hem fet ni a l’escola, ni a la universitat, ni a internet, sinó entre nosaltres, conversant. A l’hora d’organitzar les coses ens necessitem els uns als altres perquè no tenim res, jo només tinc una raqueta de tenis i una guitarra del 64. Ens hem d’ajudar perquè tots sols no faríem res. Som així per necessitat, potser. |

Nueva Vulcano. Fabra i Coats. Fàbrica de Creació de Barcelona (Sant Adrià, 20) Dissabte 28 20 h. 10 € Novelería és el quart llarga durada de Nueva Vulcano i està publicat per BCore Disc