Música per ofegar el soroll de les bales

Davant d’una sala de premsa commocionada, el director del Rencontres Trans Musicales de Rennes, Jean Louis Brossard, s’abraça a la subdirectora, Béatrice Macé, visiblement afectada. Com recull el diari regional líder a la Bretanya francesa Ouest France, han sigut dies incerts per al festival: el Trans Musicales ha sigut el primer gran esdeveniment musical a França després dels atemptats a la sala Bataclan del 13 de novembre. El festival es fa al desembre, els mateixos dies en què s’han suspès actuacions a París i Lió.

“En cap moment hem dubtat de la celebració del festival”, apunta Brossard, incombustible director creatiu -des del 1979 que dóna forma a un cartell sempre heterodox- d’un esdeveniment que fa 37 anys que se celebra ininterrompudament a Rennes i que avui és el mercat musical més gran d’Europa, amb un miler de professionals acreditats. Després de la World Music Expo (Womex, una fira de música itinerant participada per la Unesco) es tracta d’un dels festivals de promeses musicals en format de showcase (actuacions de presentació de 45 minuts) més consagrat. Tot el que es vegi a Rennes al llarg de la primera setmana de desembre estarà rodant per la resta de festivals del món les següents temporades.

L’ambient a Rennes és de cautela; Les Inrockuptibles, la mítica publicació setmanal dedicada a la cultura, parla d’una França “a trossos” en un especial dedicat al Bataclan en el seu número del 2 al 8 de desembre, el de la setmana del festival. “Tots a Rennes!”, crida el reportatge, tot recordant la importància de la celebració d’un festival com el Trans, sempre proper a les llibertats i les avantguardes: les diferents localitzacions de la ciutat, a més dels grans recintes als afores -actualment el festival se celebra majoritàriament al Parc Expo, els hangars de l’antic aeroport de Rennes- han acollit els últims anys la presentació en societat de Stromae, London Grammar o Benjamin Clementine. Als anys 90 el festival va oferir uns desemmascarats Daft Punk o la primera actuació a Europa de Massive Attack.

I és que quan la música sona, les bales deixen de xiular. Prop de 60.000 persones (només 5.000 menys que en edicions passades), majoritàriament locals, van decidir gaudir de la travessa musical que proposa el Trans Musicales un any més. Per garantir la seguretat, el ministeri de Cultura francès va reforçar amb 20.000 euros els accessos, on hi havia més policies que bufandes; de bufandes també n’hi havia, i moltes, ja que Rennes és fred com l’ambient d’un ascensor. Fins a set controls s’havien de passar per accedir al recinte! Els primers sorpresos per la situació d’excepció van ser els mateixos músics. Entre ells, el productor badaloní Sau Poler, que hi tocava per primera vegada i que va escalfar el Hall 9 al britànic Rival Consoles, techno explosiu. Sau Poler va ser un dels dos representants de l’electrònica catalana al festival, de bracet amb el consagrat DJ Marc Piñol. Tots dos van poder gaudir amb normalitat de les propostes del festival, aquest any amb clara tendència pels sons d’arrel vinguts de les parts més remotes del continent africà; en detriment de les músiques llatines, ben presents en edicions anteriors. Els algerians Imarhan, la barreja d’electropop amb maloya de Kaang (illa de la Reunió, regió d’ultramar francesa) i el surf-rock tailandès de Khun Narin’s Electric Phin Band van ser algunes de les apostes més sorprenents. A Rennes no hi ha caps de cartell però se’n generen. |