Previsiblement -si les obres evolucionen al ritme desitjat- d'aquí dues setmanes s'obrirà Minitea3, la primera sala de microteatre de Barcelona. La fórmula, d'èxit provat en altres ciutats, sembla parlar-nos del signe dels temps: obres curtes, de només 15 minuts, pel que costa mig gintònic. És a dir, a falta recursos, només cal posar-hi ganes. La capacitat dels creadors per sobreviure, reinventar-se i adaptar-se a les noves circumstàncies és encomiable i segur que donarà fruits d'allò més interessants, però això no treu que sentim un calfred en constatar el dramàtic empetitiment de la cultura. Ja fa temps, per exemple, que proliferen els concerts de petit format (allà on en menjaven quatre o cinc ara n'hi mengen un o dos). I en alguns llocs els músics han de passar el barret, cosa que no és ni 'cool' ni 'hip', sinó més aviat humiliant.
