CRÍTICA DE CINEMA
PAULA ARANTZAZU RUIZ

Mi gran noche

*** Direcció: Álex de la Iglesia. Guió: Á. de la Iglesia, Jorge Guerricaechevarría. 100 min. Espanya (2015). Amb Raphael, Mario Casas, Blanca Suárez. Per a fans del 'Cachitos de hierro y cromo' sobre el Valerio Lazarov

poi Zoom

Mi gran noche, el nou film d’Álex de la Iglesia, sembla una festa però és, com quasi tots els seus treballs, una invitació per descobrir-hi l’Espanya caòtica, catastròfica i barroera en la seva enèsima potència. Quan es compleixen vint anys d’El día de la bestia, podem afirmar que els relats cañís sobre l’apocalipsi espanyol són la seva debilitat. En aquesta pel·lícula que situa en un plató televisiu durant la gravació d’un especial de Cap d’Any, De la Iglesia posa tota la carn a la graella i com a resultat ens trobem amb una de les seves obres més inspirades. També excessiva, esbojarrada, frenètica i decididament trash, però hem de ser conscients que avui dia només el bilbaí pot invocar en una comèdia Luis Buñuel, Telecino, el cantant Rapahel i Star Wars i sortir més o menys airós de la proposta. El de Linares, per cert, destaca per mèrits propis: amb bon humor, elegància i el seu somriure irònic, el rei de la cançó melòdica dels 60 lidera com cap altre ho podia fer aquest freak show rere les bambolines, grotesca sàtira d’un país del qual és millor riure’s per no plorar. |