Mejor otro día

En cinema, poques experiències hi ha més irritants que una mala comèdia. Quan un guió de comèdia és dolent, aproximatiu i deixat, es duplica automàticament per dos la sensació de pesantor. Ja deveu haver captat que Mejor otro día s’ajusta a aquesta casuística. No he llegit la novel·la de Nick Hornby en què s’inspira i, en aquest sentit, la decepció és gran, ja que habitualment es tracta d’un novel·lista que ha donat lloc a films excel·lents ( Fora de joc, Alta fidelitat ).

En aquest cas, ja d’entrada, es detecta una inoperància narrativa galopant, situacions allargassades, filmades amb desgana i sense cap capacitat per a la connexió humorística amb l’espectador. És un film lleig, amb un quartet d’actors francament desafortunats, sense química ni empatia, enfarfegats per uns diàlegs anèmics. Les seves intencions suïcides no tenen cap interès, tant se’ns en fum si es tiren daltabaix o se’n van de viatge. Cap carisma, cap simpatia. Ja he sentit el lloc comú comèdia britànica, que és el que es diu quan es vol emparar qualsevol pitafi humorístic presumptament humanista.