**** Abans de caure en la previsibilitat, Jaume Pla s’ha volgut sorprendre a ell mateix amb un gir inesperat i un eco llunyà del primer treball de Mazoni. Com aquell 7 songs for a sleepless night (2003), el nou disc també és en anglès, s’inspira en la nit i conté set cançons. Fins aquí les coincidències. Si el Mazoni del 2003 era melòdic i psicodèlic, el del 2016 és rítmic i reprèn l’estètica electrònica encetada amb Sacrifiqueu la princesa (2014). Un concentrat de rock hipervitaminat amb la producció de Brendan Lynch i la col·laboració de Núria Graham. |
