CRÍTICA DE CINEMA
JOAN PONS

Marte (The Martian)

*** Direcció: Ridley Scott. Guió: Drew Goddard. 142 min. EUA (2015). Amb Matt Damon, Jessica Chastain, Kate Mara, Chiwetel Ejiofor. Per a tothom que algun cop ha cantat la tornada Is there life on Maaaaars?

Marte (The Martian) Zoom

En el moment que sona Starman, de David Bowie, cançó intrusa entre els subratllats de la banda sonora caramel·litzada de Gregson-Williams i els inesperats rescats d’himnes de la música disco, tot pren sentit a Marte. Els grans blockbusters del Hollywood recent sobre els reptes actuals de la carrera espacial ( Gravity, Interstellar...) són com les cançons que feia el Duc Blanc als 70: monuments pop de consum massiu que activen les neurones de l’espectador respecte al cosmos, la fantaciència i el paper de l’ésser humà a l’univers. Això no vol dir que, tant en aquelles cançons de Bowie com a Marte, s’hagi de donar respostes acadèmicament rigoroses als grans interrogants arribats des de les estrelles: han de ser un entreteniment, amb certa fanfàrria científica i cert punt d’existencialisme, que encengui la nostra imaginació quan aixequem el cap cap al cel. En aquest sentit, Marte (tot i el broc gros que usa per explicar segons quines coses i el happy end que es veu venir des d’anys llum) no podria ser un estímul fabulador més efectiu. |