Maria Rodés entrevista Coque Malla

M.R. | Què vas escollir primer per a aquest projecte, les cançons o les intèrprets?

C. M. |Les intèrprets. Un disc que es diu Mujeres no té cap sentit si no es tenen clares les protagonistes. No sé si te'n recordes, però al principi et vaig dir que triessis una cançó. Recordo que t'agradava Una moneda . Que estrany que se'm fa ara, perquè no et puc imaginar cantant-ne cap altra que no sigui Déjate llevar!

Per què em vas proposar aquesta cançó? Intuïció?

Ha, ha! Pot ser... La veritat és que tenia els cinc sentits posats en aquesta història i crec que la intuïció hi ha jugat un paper molt important. I no només la meva, sinó també la vostra.

¿Com se't va acudir la cançó Una moneda

Altra vegada la intuïció. És una cançó molt especial perquè la vaig escriure i un temps més tard va passar el que explica la cançó. Estic convençut que els que escrivim cançons traiem la major part del material del subconscient. El nostre subconscient ja sap el que passarà, encara que el nostre conscient no s'atreveixi a acceptar-ho.

¿Com has viscut el procés de gestació de Mujeres

Va ser dur, però el fet que tothom que hi participava s'enamorés del projecte em va fer sentir molt acompanyat. Fent un disc et sents molt sol normalment, oi? No va ser el cas de Mujeres.

¿No t'has proposat fer un concert amb totes les col·laboradores?

Seria meravellós. Però ara he acabat un projecte d'una magnitud considerable i encara no vull pensar a començar-ne un altre. De totes maneres, si ho fem compto amb tu, no?

¿Com vas tenir la idea de convocar cantants anònimes per interpretar les teves cançons en directe?

Una de les claus de Mujeres és el canvi de perspectiva que es produeix en les cançons en ser cantades per un personatge femení. Això sí que es pot reproduir en un escenari i per això se'm va acudir aquesta idea. Però és que a més s'està convertint en un fet apassionant en si mateix: escollir les cantants, parlar amb elles, preparar-ho... I per a Barcelona hi ha tres cantants seleccionades que estan treballant durament per al concert de Luz de Gas.

Què t'ha semblat l'experiència de treballar amb dones? ¿N'has tret alguna conclusió?

Sí: el tòpic que les dones són dives, capritxoses i problemàtiques se m'ha enfonsat (si és que alguna vegada me l'he cregut). Heu sigut generoses, intel·ligents i elegants. I ho dic de tot cor. I us ho agraeixo també de tot cor.