CRÍTICA DE SÈRIE
EULÀLIA IGLESIAS

Mad men T7-2

***** De Matt Weiner per a AMC. En emissió a Canal + i Yomvi

poi Zoom

Quan falten cinc episodis perquè s’acabi, Mad men s’ha amarat de melancolia. I no és cosa només de l’espectador que veu concloure una de les millors sèries de la ficció televisiva contemporània. En els dos primers capítols d’aquesta última entrega trobem un Don Draper que posa punt final a alguns assumptes de la seva vida. En ple procés de divorci de la Megan, Draper torna a ser el de sempre. Però amb aquell aire més melangiós de qui s’adona que la seva vida comença a estar poblada només per fantasmes... Per ara, els últims episodis de Mad men se centren en els protagonistes principals, oblidant tota aquella colla de secundaris prescindibles del principi de la temporada. Draper segueix sent un home que estima les dones però no els pot ser fidel. I elles? Mad men ha marcat escola en la construcció d’un ventall de personatges femenins molt diversos en una era de profunds canvis per a la dona. Encetada la dècada dels 70, Peggy Olson i Joan Harris segueixen tenint problemes perquè les prenguin seriosament... Si el subratllat ha esdevingut un dels tics més irritants de la ficció televisiva actual, cal brindar per Mad men, que abaixarà el teló sense haver perdut la seva elegant subtilesa en cap moment. Un Old Fashioned, sisplau. |