**** Costa de preveure com reaccionaran davant d’aquest disc els que es van aficionar a M83 a través del seu treball precedent, el celebrat Hurry up, we’re dreaming (2011). Perquè si fa cinc anys Anthony Gonzalez ja reivindicava els anys 80 sense complexos, ho feia a través d’una òptica més cool. Ara el músic francès ha anat un pas més enllà i s’ha endinsat en sonoritats que freguen el kitsch, com els solos de Steve Vai o les sintonies de sèries de televisió dels 80, en un treball valent i més complex del que podria semblar. |
