CRÍTICA DE CINEMA
EULÀLIA IGLESIAS

Lost river

** Direcció i guió: Ryan Gosling. 95 minuts. Estats Units (2014). Amb Christina Hendricks, Saoirse Ronan, Iain de Caestecker, Matt Smith. Per a curiosos del cinema indie i incondicionals de Ryan Gosling

POI Zoom

Ryan Gosling ha encarat amb ambició i valentia el seu debut com a cineasta. Un actor carismàtic com ell, que té un inqüestionable atractiu comercial, ha prescindit d’aparèixer davant de la càmera d’aquest conte fosc ambientat en una ciutat fantasmagòrica, entre les ruïnes de l’Amèrica industrial i els marges de la rural, que s’assembla molt a Detroit. I ha decidit moure’s dins d’un univers de referències que apel·len als directors amb més personalitat del cinema independent nord-americà, però també a altres com el danès Nicolas Winding Refn, que el va dirigir a Drive i Només Déu perdona. Gosling, doncs, es posa un llistó tan alt que el seu film acaba tenint un inevitable regust de fracàs. Lost river se centra en una família afectada per la crisi i voldria entroncar amb tantes altres històries de joventuts rebels en un país enfonsat. El film s’endinsa en el cantó més fosc del Somni Americà però no aconsegueix presentar una identitat pròpia dins del pastitx d’estètiques que emula, des de l’onirisme pervers de David Lynch fins al realisme poètic de Terrence Malick. |