MÚSICA
YERAY S. IBORRA

Loscos, quan els robots facin cançons

L’exmembre de Gallygows i expert en tecnologia musical publica ‘Manual de supervivència’

Àlex Loscos. / ROGER LLONCH Zoom

Son les 12 del migdia tocades i Àlex Loscos ja ha fet quatre videoconferències. “Reunit, t’aviso!”, m’informa per missatge, sintètic: retardem la conversa. Poc s’imaginava fa deu anys, quan va acabar la carrera de telecomunicacions i va entrar al Grup de Recerca en Tecnologia Musical (MTG) de la Universitat Pompeu Fabra, que ara estaria al capdavant d’una empresa -BMAT- amb més de 60 treballadors. En aquell moment era membre del grup de power pop Gallygows. Ara, després d’alguns deliris electrònics ( Superheroi, amb el seu alter ego Auxiliar), Loscos publica Manual de supervivència : cinc cançons de pop amb guitarra i veu... Com manen els cànons.

L’Àlex, finalment, agafa el telèfon: aquests dies està especialment ocupat. Barcelona Music & Audio Technologies (BMAT), l’ spin-off sorgit de la UPF a partir del viver d’investigació en tecnologies musicals (sí, els de la Reactable de Björk!), li pren totes les hores. I és que cada vegada que entres a Spotify, mires La Voz o balles com un boig a Razzmatazz, ells estan treballant. BMAT s’ha especialitzat enserveis com un catàleg “amb tota la música del món” -diu- que facilita la distribució de royalties entre els músics. “D’aquí uns anys serà una gestió a temps real”, explica. Loscos viu envoltat de software musical, del software musical del futur. Però ha fet un EP de només guitarra i veu.

Després de molt de temps sense posar-se el vestit de músic, l’Àlex va demanar el desembre del 2014 tres setmanes de vacances a la feina: “Si no hagués sigut així no ho hauria pogut fer”, assegura. Necessitava higiene mental per compondre i treure el que portava a dins. “Volia contribuir col·lectivament, no només queixar-me de la situació de crisi que vivim”, riu tot recordant el punt de partida de Manual de supervivència, un EP que ironitza -de vegades de manera naïf, com en un gran quadre de costums- sobre monarques, presidents i alts càrrecs. “No volia tornar-me boig experimentant, que ja em conec”, comenta, per la qual cosa es va proveir només de dues eines: guitarra i veu... Bé, tres: també Logic, l’editor de so de Mac. La resta d’instruments i textures que s’insinuen al disc són samplers, sons extrets dels dos instruments i digitalitzats. La tecnologia hi va aparèixer de retruc. Manual de supervivència és el primer EP que publica amb el seu nom (Loscos), tot i que abans ja havia fet durant anys d’orfebre del pop amb els mítics -i internacionals- Gallygows: Give it to her, de l’any 2000, es va vendre fins i tot al Japó.

Loscos ha seguit l’ortodòxia pop per al seu debut: melodia i ritme. I punt. Això no vol dir que, envoltat com està de tecnologia musical, sigui un devot de la intel·ligència artificial. Com si fos el guionista d’una nova entrega de Retorn al futur, dedica els últims minuts de l’entrevista a fer una prospecció: “Coneixes Vocaloid? És una cantant virtual increïble!” De la mateixa manera que es van demonitzar els sintetitzadors als 60 -i mira Kraftwerk- o que l’any 1996 es va negar que un ordinador (Deep Blue) pogués guanyar un escaquista, ara tampoc ens imaginem els robots fent cançons. “Tampoc ens els imaginàvem fent receptes de cuina i IBM en va presentar un fa poc”, afegeix, visionari, abans de penjar. 10 minuts més tard té una altra reunió. |