Los juegos del hambre: Sinsajo 2

És possible que el desenllaç de Los juegos del hambre ja enxampi els espectadors cansats de sagues distòpiques i finals dilatats en el temps. També sembla una mica esgotat el seu equip: tot i que el film no mostra símptomes evidents de fatiga, sí que abaixa la guàrdia a nivell creatiu. D’una banda, Sinsajo 2 és absolutament coherent amb la grisor que dominava l’episodi anterior i, a excepció d’un parell de grans escenes d’acció (sobretot la que protagonitzen els mutos zombis pel clavegueram de Panem), la pel·lícula avança reflexionant sobre el preu que ha de pagar la nostra heroïna com a símbol de la revolució (i joguina de la propaganda). Més maquiavèl·lica que orwelliana, per tant, el to derrotista de la novel·la de Suzanne Collins s’imposa fins al punt de deixar sense imatges el moment de l’assalt revolucionari. No és cap triomf. Malgrat això i una Jennifer Lawrence apoteòsica, a Sinsajo 2 es troba a faltar l’ambició cinematogràfica dels altres treballs. Són els danys col·laterals de tancar per sempre cadascuna de les seves trames. |