MÚSICA
Cultura 26/02/2015

Leonmanso, antifolk de l’era YouTube

B.d.a.
3 min
Leonmanso, antifolk de l’era YouTube

Per a Llure Marquès, el primer va ser YouTube. Fins i tot abans d’atrevir-se a mostrar en directe les seves cançons als amics, aquest aficionat al rock alternatiu dels 90, treballador estacional en el ram de l’hostaleria a Ciutadella, va decidir fer vídeos i penjar-los a internet sense dir-ho a ningú. Curiosament per a ell, la gent se’ls va començar a mirar. Una cosa va portar a l’altra i va acabar dalt d’un escenari. Per combatre el pànic escènic va decidir aparèixer amb el cap dins una caixa de cartró, una mica com The Residents o el personatge de Michael Fassbender a la pel·lícula Frank (Lenny Abrahamson, 2014). “Em tranquil·litzava, vaig sortir amb la caixa, vaig cantar la primera cançó i a partir d’aquí vaig veure que no era tan xungo, me la vaig treure i ja està”, recorda.

Ara Leonmanso presenta el seu segon treball, Jardins de brutes basses (2014), amb una sèrie de concerts a Barcelona, Guissona, Vic i Girona. Ho fa amb el suport del nou segell discogràfic Velomar, impulsat per Quim Torres, del grup Delên, que s’estrena amb aquesta referència. “El primer disc de Leonmanso [ Rinosaure, 2010], va passar força desapercebut”, explica Torres, que no volia que passés el mateix amb el segon. A Guissona tocarà amb Senior, una ànima bessona que entén la música folk d’una manera similar. “A l’escenari és molt bo, en un no res es fica el públic a la butxaca, és molt natural -diu Marquès del músic valencià-. El que tenim molt similar és que ens agrada molt la música americana, el folk, la guitarra acústica, l’harmònica, aquesta sensació de les arrels, d’explicar històries més enllà de la tecnologia”. A diferència del tarannà més combatiu de Senior, el folk de Leonmanso té un component surrealista que lliga amb corrents transgressors com el weird folk, l’antifolk o la figura de Daniel Johnston.

L’imaginari de Leonmanso sembla construït a partir de material oníric, sovint tan impregnat del seu sentit de l’humor particular que de vegades costa de saber què és ironia i què és realment seriós. “El so és una puta hermosa, sempre et troba si et vol veure”, canta a Joan Fandango, una composició de “notes d’alcohol i borratxes melodies”. La inspiració sembla que ve de tot arreu, de qualsevol cosa, com a la senzilla Jo trob que a la coca-cola li posen cosa, una divertida reflexió sobre la seva addicció a aquesta beguda refrescant i una cançó, per cert, que no és al disc, sinó en un vídeo de YouTube, la plataforma per on està escampada gran part de la seva obra. En aquesta finestra virtual el veureu disfressat, relacionant idees o conceptes dispars, o tocant pels carrers de Ciutadella durant una nit de Reis. “El que em passa pel cap a nivell artístic m’agrada fer-ho sense donar-hi gaires voltes, si vull tocar pel carrer del meu poble vestit de dinosaure, per exemple, ho faig o no depenent de les circumstàncies, que no per por de fer el ridícul. No tinc vergonya -explica-. Puc fer un concert vestit de dona i cantar balades... I no penso en les conseqüències, sinó que he d’aprofitar el moment per fer el que em passa pel cap, perquè la naturalitat és molt important en el que faig”.

Malgrat que a Menorca toca amb un quintet, els pròxims concerts a Catalunya seran només de guitarra i veu. Aquest és el handicapd’haver-se de desplaçar des d’una illa, tot i que el fet de tocar sol ofereix a Llure Marquès més llibertat de moviments. “Si em véns a veure a Barcelona i després a Guissona, veuràs que tocaré cançons diferents. Sempre m’ha agradat que les persones que vinguin vegin que m’he preocupat d’oferir alguna cosa diferent”, comenta. Aquí encara està intentant aconseguir-ho, però a Ciutadella Leonmanso ja és una petita celebritat. Diuen que si te’l trobes pel carrer i el saludes potser et farà una cançó. |

Leonmanso Divendres 27 (Alfa Bar, Barcelona) Dissabte 28 (amb Senior, Teatre de ca l’Eril, Guissona). Diumenge 1 de març (Jazz Cava, Vic) ‘Jardins de brutes basses’ (2014) està publicat per Velomar Records

stats