Lejos del mundanal ruido

Clàssica i amb personalitat. Tan senzill i tan complicat. Així és Lejos del mundanal ruido, una adaptació de la famosa novel·la de Thomas Hardy que ja va dur al cinema John Schlesinger el 1967. Llavors el repartiment era la bomba: Julie Christie, Alan Bates, Terence Stamp i Peter Finch, o sigui el bo i millor de l’star system britànic del moment. I en aquesta nova versió és el danès Thomas Vinterberg ( Celebración, Submarino, La caza ) qui sap treure tot el partit al fulletonesc material original, i lluny de fer-ne una adaptació rutinària, se l’endú al seu terreny per signar un film apassionat i convincent. Sense grans escarafalls, amb un elenc d’actors senzill i extremadament complidor, els incrusta la càmera als morros i narra el film a base de primers plans, extreu la màxima expressivitat possible dels seus actors perquè sap que la pel·lícula és d’ells. La personalitat del film ve d’aquí, de la capacitat per transcendir un culebrot de sentiments, passions amagades, mitges paraules i frustracions amoroses i convertir-lo, despullat, en un relat clàssic sobre l’amor, purament i simplement. |