Las dos caras de enero

La trajectòria de Hossein Amini, el guionista de Drive, és tan curiosa com desconcertant. Seus són els intimistes diàlegs de Jude, de Michael Winterbottom, però també la grandiloqüència èpica de la superproducció Blancaneu i la llegenda del caçador. Dit això, no és estrany que a Las dos caras de enero, la seva opera prima com a director, Amini sembli perdut entre diferents registres: el film aspira a endinsar-se en els laberints psicològics d’una història de turistes americans atrapats a Grècia, però s’acontenta a perfilar uns personatges arquetípics, sense prou profunditat. Així, aquesta adaptació de la novel·la homònima de Patricia Highsmith no fa justícia als ambigus jocs d’aparences de l’autora nord-americana. Per sort, Viggo Mortensen rescata el film amb la seva interpretació d’un distingit home de negocis. Hi ha un truc senzill per reconèixer el talent camaleònic de Mortensen: mentre mireu la pel·lícula, imagineu-lo en la pell del seu antagonista -l’apocat guia turístic a qui dóna vida Oscar Isaac- i comproveu que seria del tot creïble. Pocs actors superarien aquesta prova.