CARA A CARA
Cultura 14/06/2013

Laia Costa entrevista Noemí Costa

Germanes i col·legues de professió. La Laia és la Rym a 'Polseres Vermelles' i la Noemí, la Isabel de 'La Riera'. Totes dues preparen obres de teatre. La de la Laia (Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach) ja es podrà veure dimecres al TNC

2 min
Noemí costa Laia costa Entrevista

L.C. |Què se sent en ser la petita i mimada de la família?

N. C. | Reconec que la gran té fama d'endur-se els primers pals, però la petita (almenys en el meu cas) rep els mateixos pals dos anys més tard.

Què cantes a la dutxa? Mola, però sona bastant desafinat.

Em deu venir de família. Sovint canto Very Pomelo. Tenen un estil desenfadat i cantar les seves lletres em fa sentir bé.

On et sents millor, al cine, a la televisió o al teatre?

Em sento bé als tres llocs, però on millor m'ho passo és al teatre, pel procés creatiu que requereix i el contacte amb el públic. Tot i que l'experiència a La Riera va ser increïble! Al cinema també he tingut molt bones experiències: aquest Nadal he rodat el llarg Losers , on he fet amics per a tota la vida.

Què vol dir el títol de l'obra de teatre que estàs assajant, l'Era dels Rew?

Rew és el símbol de rebobinar. En lloc d'avançar, estem vivint el que generacions anteriors vivien. És una reflexió i una crítica de la situació social, política i econòmica actual. Quatre joves decideixen fer justícia a la seva manera. Vindràs a veure'm, no? És al juliol a Porta 4!

¿T'agradaria que féssim alguna cosa juntes?

Sí, seria molt interessant i intens! Estic segura que exploraríem límits emocionals i ens deixaríem endur una per l'altra. Ens fitxem?

Parlant de treballar juntes, ¿creus que ens fem competència?

Generalment (i per sort) tenim perfils diferents. Per exemple, jo sóc molt més més guapa, no es pot comparar.

Com portes això de ser arquiactriu?

És una bogeria! Fa 5 anys que combino arquitectura amb interpretació. L'any passat em van donar una beca Sèneca a l'Escola d'Arquitectura de Madrid i quan ja feia un mes que estava vivint allà em van trucar de Barcelona per fer el paper d'Isabel a La Riera . Ho vaig acceptar sense dubtar-ho i vaig estar un any viatjant dia sí dia no de Madrid a Barcelona. No sabia ni en quina ciutat em despertava!

La virtut més sobrevalorada?

La bellesa. Crec que és una cosa subjectiva. Avui en dia ens bombardegen amb uns cànons de bellesa que sembla que és obligatori complir.

El que més odies de la gent?

Com ens deixem influenciar pel poder. Les persones amb poder són completament diferents de com eren quan no en tenien. La naturalesa de l'ésser humà és fàcilment corruptible. Som dèbils.

stats