Música
XAVI SÁNCHEZ PONS

Lady Gaga, l’inevitable desgast de la fama

La cantant farà el 14 i 16 de gener els concerts posposats al setembre a Barcelona

Lady Gaga, l’inevitable desgast de la fama / NETFLIX Zoom

El mes de setembre passat Lady Gaga va haver de posposar per raons de salut els concerts que finalment farà els dies 14 i 16 de gener al Palau Sant Jordi. Al mateix temps que se sabia que la cantant patia fibromiàlgia, s’estrenava a Netflix Gaga: Five foot two, un documental que repassa la gravació de Joanne (2016) i la preparació de l’espectacle a la Superbowl que va tornar a situar-la a les portades dels diaris després d’una temporada en què havia perdut pistonada mediàtica. El film, dirigit per Chris Moukarbel, és un publireportatge en tota regla sobre la recuperació de les bones sensacions com a estrella del pop de l’artista novaiorquesa. Ara bé, si llegim entre línies trobem un subtext esfereïdor sobre el preu de la fama. I és que, amb 31 anys, l’autora de Bad romance se’ns presenta com una dona trencada físicament i psicològicament; una barreja entre els futbolistes que quan entren a la trentena ja no poden més per haver jugat mil partits infiltrats, i els protagonistes torturats i obligats a escollir entre l’amor o l’èxit de les pel·lis de Damien Chazelle.

Repassem breument els últims anys de Lady Gaga: el 2013 es trenca el maluc en un concert a Mont-real però decideix acabar la gira; el 2016 Taylor Kinney trenca amb ella per gelosia professional; i el 2017 fa pública la seva lluita contra la fibromiàlgia. Tot això s’esmenta al documental i s’utilitza per construir el discurs -tan ianqui- de l’autosuperació. Tanmateix, rere aquest positivisme s’hi amaga un pòsit trist, amb instants gairebé de terror (la seqüència en què, en ple atac de dolor, la maquillen a la llitera del metge), sobre el que passa quan decideixes vendre la teva ànima al diable per triomfar. D’acord, la vida de Lady Gaga, que acaba de confirmar una residència de 74 concerts a Las Vegas, és la d’una privilegiada. Però a estones és com aquell jugador de la Champions obligat a jugar tant si el genoll li fa mal com si no. Sí, una esclava de l’èxit.