LOL

LOL és l'acrònim en llengua anglesa de laughing out loud (riure molt alt). Al mateix temps, és el títol d'una pel·lícula francesa del 2008 dirigida per Lisa Azuelos i, per si no en tinguéssim prou, també el seu obligat remake nord-americà: el dirigeix la mateixa directora de la pel·lícula original i s'estrena ara amb dos anys de retard. La trama no varia -les vicissituds d'una adolescent i la relació amb la seva mare i amb la seva infanteria de dispositius mòbils-, però la nova versió, per descomptat, té poc a veure amb l'ànim del film anterior. I és que l'únic assoliment d'Azuelos en aquest film és haver aconseguit traslladar al llenguatge Disney el seu treball previ, descafeïnant el caràcter de bogeria escolar que el caracteritzava i transformant el llargmetratge en un interminable episodi de telesèrie teen . En efecte: gairebé res d'aquesta pel·lícula té gaire sentit. Ni tan sols per veure Miley Cirus volent ser gran ara que ha deixat enrere el seu àlies de Hannah Montana. A les webs de tafaneries ja havíem vist el canvi de Cyrus de nena a dona. Potser no calia.