CARA A CARA
Cultura 25/10/2013

Julio Manrique entrevista Sílvia Pérez Cruz

Els pròxims 30 i 31 d'octubre, Julio Manrique dirigirà Sílvia Pérez Cruz a 'Ella y yo', dins el Temporada Alta, un espectacle íntim de cançons amb l'acompanyament de la guitarra de Mario Mas i la dansa de Nathalie Labiano

2 min
Julio Manrique Sílvia Pérez Cruz Entrevista

J.M. |Qui canta el seu mal espanta?

S.P.C. |El seu i a vegades el dels altres. Màgia pura, neteja el fons del cor, el front i l'estómac. La llàstima és que no pots cantar tota l'estona. A part que cantant, almenys en el meu cas, explico molt millor ja no qui sóc sinó què sóc i què valoro i, de passada, m'ho recordo a mi mateixa.

La música és vibració. Sembla que els àtoms estan formats per petites cordes d'energia que vibren... ¿Hi ha alguna veritat més veritat que la música?

Per mi, la veritat no té a veure amb la música, sinó amb les persones, amb qui la fa, vull dir que hi ha molta música de mentida i a la vegada trobes la veritat absoluta en els ulls de qui et serveix un te, qui et talla els cabells o qui t'insulta. La veritat per a mi és el que té pes, allò que notes que és de la manera que ha de ser en aquell moment, amb poc pensament i inamovible. Pot ser que duri només un segon. Ara bé, quan la veritat i la música tenen la sort de trobar-se, el que succeeix és imparable: ocupa molt d'espai, travessa moltes capes i, si ho escoltes, et remou la pell, el cervell i el moll de l'os. I si tens la sort de formar-ne part, no tens ni pell, ni cervell, ni moll, ni os.

Tens el do de fer que sembli fàcil el que és difícil. És això, el talent?

Sempre intento que, per més complicada que sigui a nivell formal i matemàtic, la cançó que m'he après sembli un conte, que no sembli ni fàcil ni difícil; que les persones del públic ni hi pensin i es puguin centrar en l'emoció i el so del que s'explica. És cosa meva si m'ha costat molt o no. I, tot i que a dalt de l'escenari m'agrada el risc i la sorpresa i que sempre intento que el possible error sigui un nou camí no decidit i no un enemic, m'agrada pujar-hi amb la forma molt digerida. No sé si jo tinc aquest talent però crec que estic molt d'acord amb la definició que en fas.

Què no deixaries mai de la vida si un dia decidissis deixar-ho tot?

La meva filla i la guitarra.

De jovenet, un argentí a qui gairebé no coneixia de res em va preguntar: "Porqueee, a ver, vós... en qué creés?" I em vaig adonar que no sabia què respondre. Glups! "Porqueee, a ver, vós... en qué creés?" Vos, Sílvia, en qué creésVos preguntás y sho respondo

: Crec en la intuïció, crec en el que pensava quan era petita, crec en la telepatia, crec en el respecte, crec en les bones intencions, crec en la valentia, crec en el més val tard que no mai, vull creure en l'infinit, en tots uns esquemes de valors que m'he anat fent al llarg de la vida, que de vegades em prenen molt de temps però que són els que tinc...

stats