Josep Pedrals: "De vegades me la bufa el que estic dient. Jugo a fer que les lletres siguin monstres sonors"

¿Els Nens Eutròfics és cada vegada menys el teu grup d'acompanyament i més una banda cohesionada?

Sí. Amb els anys d'anar-nos conjuminant els uns amb els altres, d'anar-se conjuntant tot, hem aconseguit muntar una banda de veritat. Hem creat un grup.

Com diferencies la teva poesia de les cançons que fas amb Els Nens Eutròfics?

A les cançons el que faig és treure molt component poètic per posar-hi molt component musical, i de vegades me la bufa el que estic dient: jugo a fer que les lletres siguin monstres sonors, que és una possibilitat que et dóna la música. En tenir un sosteniment al darrere que aguanta, pots jugar a una altra cosa. No em cal fer de poeta en aquell moment. I, és més, amb els Eutròfics faig el burro de mala manera a l'escenari, i és un gust.

¿O sigui que la música et pot portar a les paraules?

Sí, en la poesia molt sovint és al revés, les paraules ho condueixen tot. Sigui per on sigui, però hi ha un discurs, vulguis que no. Encara que el discurs sigui una qüestió de dicció o locució.

Com diu Joan Miquel Oliver, ¿al final el que compta és com sona la paraula més que el seu significat?

Sí, pot ser. A més amb el Joan Miquel som col·legues, i sí que hi pot haver uns transvasaments mentals. I, a més, és un sistema de treball molt pràctic. Jo no tinc cap molèstia amb certes paraules, al contrari: "Escarafalls en l'erràtica tòxica amb ferum de la rata que esquitxà" [ El txa-txa-txa de les bruixes ]. Aquesta frase dels Eutròfics no té cap puto sentit, no sé què vol dir.

Com Subterrània

Quan anava amb metro i m'avorria, ordenava les parades per número de síl·labes i vaig trobar que amb decasíl·labs em quadraven totes. Bé, totes no, perquè després vaig veure que me n'havia deixat algunes.

De hip-hop en català o no n'hi ha gaire o no és gaire conegut, i tu el fas servir sovint, començant per la teva aventura amb Guillamino, En/doll

Sí, hi ha els Rapsodes i d'altres... Però potser no ha quallat. Amb el Guillamino ens ho vam prendre una mica amb conya. En dèiem hip sense hop ; era més aviat un singlot. En castellà tampoc ha quallat tant. Hi havia els 7 Notas 7 Colores i aquestes meravelles... Tampoc n'escolto, només algun tema. Em sé cançonetes del 50 Cents i aquestes xorrades, però res més.

¿La paraula és massa sovint una mera excusa per cantar alguna cosa?

Sí. De fet, hi ha molt pop en aquest país que és una amanida de tòpics, i ja està bé que sigui així, però hi ha llocs on la música popular té un determinat nivell d'exigència amb les lletres. Per exemple, l'Anna Roig fot unes lletres meravelloses, perquè posa els accents on toca, i té un cert sentit de la lletra... En Jaume Pla de Mazoni de vegades fa unes lletres que són autèntics poemes. Però sí que n'hi ha que fan lletres com de rutina, com si no haguessin llegit gaire.

¿És això que en dieu "la revetlla cultivada"? ¿Passar-s'ho bé, però havent llegit?

Sí. Per dir-ho d'alguna manera, és fer l'idiota però sentint curiositat pel món. Molt sovint s'entén que l'oci és una desconnexió total de tot. Home, pots passar-t'ho de puta mare però no cal que sigui tot una banalitat, una cosa sense suc ni bruc.

ELS NENS EUTRÒFICS

CICLE 'ELS DIMARTS EM SENTIRÀS'

SALA BECKETT (ALEGRE DE DALT, 55. BARCELONA).

Dimarts, 4. 21.30 h. 10-12 €