Josep Maria Miró, un 2014 farcit d'estrenes en diversos països

Josep Maria Miró acaba de tancar un any ple de satisfaccions, i en desprecinta un altre que ve carregat de bons presagis. El seu horitzó per al 2014 està farcit d'estrenes en diversos països, de la il·lusió dels textos que té a la cuina en diferents estadis d'elaboració i de les ganes de seguir removent el cap, el cor i les mans de l'espectador amb les seves obres compromeses, polítiques, plenes de paradoxes. És just el que pretén, però no ho fa d'una manera predeterminada. Així és com flueixen els seus textos perquè el caràcter combatiu el porta "a l'ADN, ve amb la bèstia". És, en qualsevol cas, una excel·lent primera matèria que li ha valgut el respecte de la crítica.

Al llarg del 2013 ha anat omplint el farcell de satisfaccions i reconeixements. "Ha estat un any important", reconeix l'autor. La Villarroel va recuperar El principi d'Arquimedes, estrenada al Grec del 2012 i l'obra que, per tirar de tòpics, li va valer la consideració definitiva de valor en alça de l'autoria catalana contemporània, després d'haver agitat una mica les aigües del panorama escènic amb Gang bang, capaç de provocar un considerable enrenou amb un còctel de sexe i religió; la polèmica el va ajudar a reafirmar-se en el seu camí i ser honest amb ell mateix: "Faig allò en què realment crec, sense que em coarti pensar en la mirada externa". El 2013 també ha sigut un any de premis: amb Nerium Park va guanyar el Jaume Vidal i Alcover per a textos teatrals i el Quim Masó, que el Temporada Alta atorga a una obra inèdita i que comporta la producció de l'espectacle dins de la següent edició del festival. Així va ser: la peça es va estrenar en terres gironines i enguany es veurà a Barcelona, en el marc del Grec. Miró es va assabentar de la concessió del guardó mentre feia una estada de tres mesos a l'Uruguai, en una beca per a autors teatrals que, seguint les bases de l'ajut i de la seva inclinació natural, va aprofitar per seguir escrivint i per veure molt teatre. Després d'estrenar Nerium Park va començar els assajos de Fum, presentada a finals d'any al TNC, on encara continua en cartell.

I aquest home afortunat perquè treballa en el que li agrada tindrà moltes raons per continuar sent-ho al llarg del 2014. El dia 15, també al TNC, estrena La dona que perdia tots els avions (distingida amb el premi Born de Teatre, un dels nombrosos guardons de la seva trajectòria); El principi d'Arquimedes es farà a Buenos Aires (ni més ni menys que al mític Teatro San Martín, al carrer Corrientes, el més teatral d'una ciutat tan teatral com la capital argentina) i també a Mèxic (per cert, l'obra ja s'ha representat també a Puerto Rico). Al juliol té cita a La Seca amb un espectacle que ha escrit per a tres actors de l'última promoció de l'Institut del Teatre ("M'ho van demanar i els vaig dir que sí perquè em cauen molt bé, serà el primer muntatge de la seva companyia") i frisa per ficar-se a la cuina per acabar de preparar els textos que té entre mans, en diferents punts d'elaboració. "Només em dedico al teatre, li puc consagrar tot el meu temps", diu Miró, que es va llicenciar en periodisme i en direcció i dramatúrgia i durant anys va exercir de periodista: no enyora la feina, creu que la professió viu uns moments complicats i a més mata el cuquet amb una "columna d'opinió a la ràdio", una col·laboració setmanal a La Xarxa.

CADASCÚ TÉ LA SEVA VEU

A Miró li agrada dir que va començar a dirigir els seus propis textos perquè si no ningú els hauria portat a l'escenari. I així ha seguit. Altres autors catalans contemporanis fan el mateix. Però li provoca cert malestar que aquest fet s'associï amb un element generacional, i rebutja les etiquetes. Cadascú, diu, té la seva pròpia veu. "I, a més, a mi m'agradaria molt veure els meus textos dirigits per un altre, o dirigir obres no escrites per mi". Però de moment no sembla que aquest 2014 s'hagi de produir un canvi de ruta en aquest camp. Tant se val. Sap que l'escriptura dramàtica no és completa fins que el text arriba a l'escenari, i reconeix que li agrada molt participar d'aquesta última fase, en què no té cap impediment a fer les correccions que calguin a fi que aquelles frases que quedaven tan bé quan les va escriure funcionin també quan les diuen els actors. I en aquesta tensió gratificant invertirà els mesos que han de venir, sense oblidar-se de la bèstia combativa, encantat de la sort de poder tenir el cor, el cap i les mans ocupades en el que el fa realment feliç.n