Jordi Lanuza entrevista Paula Bonet

JORDI LANUZA, PAULA BONETJ.L. |Què va ser el que et va motivar per començar a dibuixar?

P.B. |M'atreien les activitats introspectives: la lectura, el dibuix, imitar la meva àvia quan cosia... El dibuix va vèncer sobre la resta perquè em donava molta més llibertat a l'hora de donar forma a les meves idees i conèixer-me una mica millor.

Vas tenir les eines que et calien en tot moment, durant el procés d'aprenentatge?

Va haver-hi una època en què no entenia certes coses (professors que citen filòsofs que no han llegit), però sempre hi va haver una opció B: un taller de gravat després de classe, una assignatura amb una bibliografia que feia pujar el nivell, la possibilitat de demanar una beca i marxar uns mesos ben lluny...

Què et va moure a venir a Barcelona?

Havia de vindre a entregar encàrrecs, a muntar exposicions... I, finalment, em vaig atrevir a fer el que feia temps que volia fer: deixar la feina, posar els mobles en un camió de mudances i intentar apostar per la il·lustració.

¿Recordes quan vas fer la teva primera exposició?

Es titulava L'ànima en desordre . Crec que va ser el 2002, en l'època en què havia descobert Eduardo Galeano, que té un text breu que parla del món com un mar de focs, i l'exposició era una forma de materialitzar eixe relat. Al flyer de l'exposició es demanava a la gent que vingués vestida de vermell i aquella sala es va convertir en un gran mar de focs.

¿Hi ha alguna obra pròpia que t'arribi més que d'altres?

Una que parla de plorar mars, en què apareix una noia de perfil que li surt una llàgrima de l'ull. És molt especial perquè marca dos moments: quan vaig canviar el llapis per un portamines, i quan vaig ser conscient que havia de canalitzar un dolor, vomitar-lo en un dibuix i aconseguir treure'l fora.

Al llarg de la teva carrera, creus que has assolit prou tècnica per expressar-te lliurement i còmodament?

Em sento còmoda però pense que no és suficient. Cada cop tinc més clar que m'agrada que la meta siga molt lluny, gaudir dels processos.

Què n'has tret del procés creatiu de les il·lustracions del disc Amunt!

M'he demostrat a mi mateixa que puc fugir del retrat i aconseguir un bon resultat plàstic, i he après a ser pacient i a repensar bé les coses.

Amb quin artista nacional o internacional t'agradaria col·laborar?

Uf. Que difícil. Amb Siri Hustvedt. Amb Miranda July.