Joana Avillez: Humor > tot

Pell blanca, llavis vermells. Veu pròpia, talent desbordant i un còctel genètic EXPLOSIU: pare il·lustrador + mare fotògrafa/pintora/artista + besàvia poeta. La Joana va néixer en un mercat de peix, va estudiar il·lustració a la millor escola de Nova York i ara se la rifen publicacions com The New Yorker, Vogue o The New York Times. Pur enginy, pura sensibilitat. Però també tendresa, gamberrisme i tones d’humor descarnat ben dosificades. A ella no li interessen ni la bellesa, ni la perfecció, ni la joventut. Ni tan sols la moda en si. El que busca és plasmar l’ESTIL de la gent que considera diferent. I com més entranyable i/o excèntrica i/o boja sigui aquesta gent, millor. Totes les idees li vénen de la infantesa i precisament tornar-hi li serveix de baròmetre per valorar-les = si un projecte creu que li hauria agradat quan tenia 5 anys, el tira endavant. = És LA prova que funcionarà. ¿Una de les seves fonts d’inspiració? La icona generacional Lena Dunham. Amiga des de sempre i protagonista dels seus dibuixos més de 299 vegades. El pròxim sarau juntes? D’aquí poc. Això sí: em confessa que és 'TOP SECRET'.

Moda < estil

Què és la bellesa per a tu? Una cosa que mai m’ha importat. La perfecció m’és indiferent, i és el que associo més amb la idea de bellesa. ¿La moda? El que és actual i –simultàniament– passat. ¿L’estil? L’interior exterioritzat de la ment de les persones. Les idees, les creences. El més individual i únic de cadascú. L’èxit? Aconseguir fer coses que mai t’hauries imaginat que podries fer. ¿I la felicitat? Aquesta fórmula: haver entregat un projecte important + passejar el gos + dia fred + dinar amb la mama.

Peculiaritat > normalitat

¿Qui t’interessa il·lustrar? Aquelles persones que destaquen pel fet de ser diferents, encara que no en siguin conscients. Aquelles de les quals –a través de la manera de vestir, fer o actuar– pots intuir la seva vida privada. ¿Quan dónes per bona una il·lustració? Quan crec haver capturat l’element de la model que fa que –un cop dibuixada– tinguis la sensació que et passa pel davant ¿Si tu no fossis tu, t’interessaria dibuixar-te? No especialment. ¿Per què? No m’interessa gaire la gent jove. Prefereixo els vells o els nens petits.

'Girls' & orígens

D’on treus la inspiració? Del meu pare. Vaig créixer dibuixant amb ell: era com el nostre llenguatge secret. I moltes vegades, recordo el que dibuixàvem junts perquè moltes de les coses que m’agradaven abans em continuen produint plaer. I d’elles en trec idees. ¿I de la Lena Dunham? ¿Què té que t’inspiri tant? La seva increïble/aguda/disruptiva intel·ligència. I el seu humor ÚNIC. Tot el que està filtrat per la seva ment em resulta fascinant. ¿Quantes vegades l’has dibuixat? Ni idea. Potser més de 300?

Història > ‘top secrets’

¿Què és el que més aprecies d’ella? És una persona increïble. Vam créixer juntes, compartim molta història. ¿I ella de tu? El fet que sóc l’única persona que coneix amb una relació normal amb el menjar. No, ara seriosament: el nostre humor sempre ha estat sincronitzat. I ens agraden coses semblants –fins i tot en relació a la il·lustració i al dibuix!– ¿Esteu treballant en algun projecte en comú ara mateix? Tenim alguns plans secrets per al futur! ¿I tu? ¿Quins altres projectes no-secrets tens en marxa? Estic il·lustrant la història del meu pare –que va morir fa uns anys– per a una revista alemanya. Molt emocionant, però gens fàcil. I, a part d’això, també estic treballant en un llibre. I –com sempre– en molts altres encàrrecs independents.

Humor > TOT

¿La teva obra parla molt de tu? Crec que sí. O almenys això espero! I el teu estil? Com el definiries? Lliure però concret. I

–sobretot– carregat d’humor I tu? Ets més racional o emocional? Massa de les dues coses. Caòtica o organitzada? Disciplinada –ho has de ser molt per treballar des de casa cada dia!– Talentosa o treballadora? M’encanta perseguir el que més m’interessa. Feliç o infeliç? Generalment? La primera opció!