James Vincent McMorrow: “Quan no tens cançons a la ràdio, has de confiar en el boca-orella”

Vas gravar Post tropical

Tu em preguntes per què, jo et dic ¿per què no? La vida és curta i preciosa i mai saps què t’oferirà. Vaig treballar molt en el meu primer disc, em va donar l’oportunitat de fer alguna cosa més gran en el segon, i volia aprofitar-ho al màxim. Sempre havia volgut anar a l’estudi Sonic Ranch de Texas i em semblava el lloc adient per viure i crear.

Com van afectar la gravació les contradiccions d’aquest lloc fronterer?

No hi estava gaire familiaritzat, fins que vaig arribar-hi. La gent em deia que El Paso havia passat de ser una de les ciutats més perilloses a ser la més segura d’Amèrica, però ningú m’havia dit que Ciudad Juárez havia passat de ser un lloc relativament segur a un dels més perillosos del món. És molt bèstia com la construcció d’una tanca pot canviar dues ciutats de manera tan substancial, i això em va afectar. La gent que treballava al Sonic Ranch ens explicaven històries increïbles de la vida allà que van amarar el disc fins al moll de l’os.

Hi ha moltes imatges de paisatges a la teva música. Què signifiquen per a tu?

Abans feia servir les imatges per amagar-me, era la meva manera de treballar, però n’estic cansat i vull ser més directe i honest. Ara em sembla important cantar sobre coses reals. La natura és una font d’inspiració inacabable, però amagar-m’hi em sembla massa fàcil.

Vas gravar el teu primer disc, Early in the morning

Penso que la majoria d’artistes necessiten moments de solitud per crear. Faig discos en llocs tranquils perquè es tracta d’eliminar les distraccions i submergir-me en el que estic fent.

Bon Iver, amb qui et comparen sovint per l’ús del falset, també es va tancar en una cabana per gravar For Emma, forever ago

Abans em molestava que em comparessin tant amb algú, especialment perquè, més enllà d’aquestes semblances, perseguim dos objectius diferents, o com a mínim a mi m’ho semblava. Però ara ja no em molesta gens; si algú em vol posar al costat d’artistes increïbles, em sembla bé. Hi ha pocs músics que respecti més que Justin Vernon [de Bon Iver].

Sents una gran admiració per Donny Hathaway. Per què?

És el meu cantant preferit de tots els temps. Era un músic de músics, en el sentit que si preguntes a molta gent quin és el seu cantant preferit de R&B molts et diran que Stevie Wonder, però si l’hi preguntes a Stevie Wonder, probablement et dirà Donny Hathaway. Un altre músic que va morir abans d’assolir el seu pic...

Early in the morning era un disc més de folk, mentre que Early in the morning Post tropical

No hi havia cap intenció més enllà de forçar-me més pel que fa als arranjaments. Tampoc sóc algú que agafi una guitarra de manera natural per tocar. M’encanta la guitarra, però no la utilitzo fàcilment per asseure’m a escriure. M’agraden els teclats, els ritmes, les grans melodies i els cors, només que va resultar que per fer el primer disc tenia una guitarra. Amb Post tropical em vaig ficar molt més en la producció del que tenia pensat i em vaig quedar enganxat als sons que estava creant.

La teva cançó Glacier

Vam venir a l’octubre i la reacció va ser intensa, probablement perquè no havia vingut mai, i la gent estava emocionada. Des d’aleshores, s’ha emès l’anunci i, òbviament, la cançó s’ha fet prou coneguda, que és una d’aquelles coses increïbles que no es poden preveure. Quan no tens grans segells o cançons a la ràdio, has de confiar en el boca-orella per poder anar per tot el món. Jo he construït la meva carrera amb l’ajuda de gent meravellosa, de 150 en 150 persones cada nit en la majoria de llocs, i d’això me’n sento molt orgullós. De vegades necessites coses com aquest anunci de televisió per arribar a tot un nou públic; a alguns els agradarà, a d’altres no, però sortosament molta gent ha conegut la meva obra gràcies a això.

Guitar BCN: James Vincent McMorrow

Sala BARTS (Barcelona). Dimecres 18. 21 h. 25 €

James Vincent McMorrow actuarà sol, amb teclat i guitarra, cosa que no ha fet des de fa temps