Irene Cabrera: “Vaig renunciar al Barça perquè no podia compaginar-ho amb la feina”

<<

REW

“Tinc una pilota a les mans des de molt petita”, explica la Irene Cabrera. Normal. És la filla de Quico Cabrera, el mític jugador de vòlei que va portar -primer com a entrenador i després com a president- el Club Voleibol Tenerife a guanyar la Copa d’Europa. La Irene es va perdre aquella final èpica al pavelló de La Laguna, el maig del 2004. “Feia just un any que havia marxat a Barcelona a estudiar disseny gràfic. Ara bé, la vaig viure com si també fos meva”, recorda emocionada, per la inèdita gesta esportiva de les seves excompanyes i també per la figura del seu pare.

PLAY

>

La Irene té la mentalitat guanyadora dels esportistes d’elit. “Jo volia ser titular de la selecció espanyola. Per això necessitava jugar en un equip on tota la responsabilitat recaigués sobre mi”. Això explica -en part- el seu fitxatge temps després pel FC Barcelona. “Fa dos anys vaig renunciar-hi perquè no podia compaginar entrenaments, partits i viatges de la feina. Vaig haver de triar. No és fàcil viure del vòlei femení”, diu l’espanyola més jove a disputar una final four (amb 16 anys).

FF

>>

“Ara mateix treballo en una multinacional dissenyant estampats, però a la llarga m’agradaria crear la meva pròpia marca de roba”, confessa. La temptació de tornar a les Canàries sempre la ronda. I més des que un familiar ha fundat un nou club de vòlei femení. “Em diu que si no vull anar a jugar de col·locadora almenys que li dissenyi l’uniforme de l’equip!” Riu, però sap que tot arribarà...