Hombres, mujeres y niños

Basada en una novel·la de Chad Kultgen que ja portava aquest ampul·lós títol, la nova pel·lícula de Jason Reitman, autor de comèdies dramàtiques com Juno i Up in the air, aspira a actualitzar la fórmula del film coral que radiografia un cert malestar social, en aquest cas marcat per l’efecte alienant de les noves tecnologies. Un model fílmic que va regnar en el cinema d’autor nord-americà del anys 90 amb títols com La tempesta de gel, Happiness i Magnòlia, tot i que aquí el referent principal és la complaent American beauty. Com l’oscaritzat film de Sam Mendes, Hombres, mujeres y niños guia l’espectador mitjançant una veu en off que permet observar el desconcert dels pobres mortals de la funció des d’una perspectiva quasi còsmica. Un punt de vista que Reitman utilitza per caricaturitzar sense pietat uns personatges que deambulen pel relat esclafats pel buit existencial. El director-demiürg no sembla gaire interessat a dotar la pel·lícula d’una forta personalitat visual; està massa distret preparant el reguitzell de càstigs i redempcions que remata el seu sermó fílmic.