*** El Guincho ha tornat. Ho ha fet cinc anys després del celebrat Pop negro (2010) -el millor d’aquell any segons la premsa especialitzada-, i aquest temps li ha servit per reinventar el seu so. A HiperAsia no hi ha traces del tropicalisme d’ Alegranza (2007) i l’electrònica domina amb ritmes trap i sonoritats retrofuturistes de 8 bits, un canvi que demostra valentia i ganes d’anar endavant. Malgrat la sensació de desconcert inicial, el disc creix molt en escoltes consecutives, però queda descompensat per unes lletres que no són el fort del músic canari. |
