'A.O.T. Wings of Freedom', gigantomàquia ‘steampunk’

Attack on titan és una de les sèries de manga més populars actualmentAttack on titan. L’editora Koei Tecmo ha encarregat l’adaptació al videojoc de la primera temporada de l’ anime a Omega Force, estudi creador de Dynasty warriors i amb experiència en la translació d’altres còmics japonesos al mitjà. Aquesta ucronia steampunk presenta un escenari postapocalíptic: la humanitat, delmada per éssers antropòfags de mida formidable, ha fortificat els últims reductes de població per sobreviure. Els herois de l’aventura s’eleven amb equips autopropulsats per arribar a l’alçada dels colossos que combaten i accedir a l’única part vulnerable de l’anatomia dels gegants, el clatell.

A.O.T. Wings of freedom està emparentat amb l’estirp a què pertanyen els beat ‘em up i els hack & slash, títols que es fonamenten en una fórmula jugable tan efectiva com simple. Tot consisteix a avançar a base de cops de puny, de sabre o de qualsevol arma que permeti l’acció directa, pràcticament cos a cos. Hi ha una variant oriental, el musou, que ha arribat a saturar el mercat japonès i que enfronta un únic lluitador, de poder considerable, a un nombre descomunal d’oponents. D’això va la cosa.

David contra Goliat

La recepta jugable ha sigut amanida amb tocs tàctics i s’hi han afegit elements de rol en la personalització i evolució de les habilitats dels personatges que podem controlar i una faceta multijugador en línia -que se circumscriu a les missions secundàries però que dota de més dinamisme les batalles.

L’aventura és tan repetitiva en el seu desenvolupament com la majoria d’exponents del gènere, però les batalles són divertides i molt addictives. Fins al punt que els fans del manganime reclamaran probablement una nova iteració de Wings of freedom i bona part dels jugadors que fins ara no coneixien l’obra de Hajime Isayama segurament en voldran llegir els tankobon. Potser això no és cap assoliment titànic, però tampoc no és menor.