CARA A CARA
Cultura 22/11/2013

Ferran Palau entrevista Louise Sansom

Louise Sansom i Ferran Palau, a més de parella, són integrants del grup Anímic, que presentaran el seu últim disc, 'Hannibal' (2013), com a teloners de These New Puritans aquest diumenge 24 al Razzmatazz (Barcelona)

2 min

F.P. |¿Un moment estranyament bonic?

L.S. |Els meus amics van fer un crowdfunding per a la meva operació d'esquena. Va ser estranyament bonic, l'endemà, veure que el compte bancari mostrava el resultat a passos de gegant...

Fes-me un petit balanç dels 10 últims anys.

D'adolescent sempre vaig voler tenir 30 anys, odiava ser adolescent, alguna cosa en mi sabia que als 30 tot aniria bé, i així ha estat, quasi sóc la dona que vull ser, esposa, mare, cantant i currant, ho tinc tot.

Com veus els pròxims 10 anys?

Amb una energia i il·lusió de viure indestructible, ara només em queda el repte d'educar la meva filla perquè sigui bondadosa i humana, vull ensenyar-li a tenir respecte a l'amor i a les persones, no a un full de paper o una moneda.

¿Hi ha esperança en l'ésser humà?

Esclar! Si no, no hauria tingut fills. Sempre hi ha un sostre per als dolents, perquè depenen de massa coses. Els que només depenem de l'amor tindrem llibertat i esperança infinita.

¿Estàs orgullosa del nostre disc Hannibal

Molt, per a mi és un joc, un plaer, i que una cosa que et fa sentir tant en l'aspecte personal arribi a persones que ni et coneixen és una cosa realment especial.

Com et trobes tocant la bateria i cantant alhora?

Al principi em sentia pressionada, però ara és la cosa més alliberadora que he fet en la vida, és com drogar-se amb cactus de San Pedro, tens l'estómac i el cap en tensió alhora que estàs totalment en un viatge de color.

Què no et veus capaç de fer?

Si vull transmetre a la meva filla que és capaç de tot, ho he de creure de veritat, oi?

Què creus que faràs segur?

Tenir un altre fill.

Creus en la justícia?

No, però crec molt a ser just, en tots els aspectes de la vida, mai he fet trampes en res.

Pot ser útil la religió?

El problema de la religió és el de sempre, el canal, el portal, creure que només pot haver-hi una manera d'arribar a Déu. Si això no existís seríem més oberts, tolerants i fins i tot podríem mirar la religió d'una manera més científica, com feien molts científics religiosos com ara Isaac Newton i Leonardo Da Vinci.

Cal creure en alguna cosa?

En un mateix i en tots els que tenim al voltant. Seríem més feliços si creguéssim més els uns en els altres.

stats