*** El retorn de Mulder i Scully 14 anys després de l’última temporada no comença bé. En el pilot d’aquesta desena entrega de sis capítols, la parella sembla que se senti incòmoda quan li toca tornar a investigar un possible cas paranormal. Tot està una mica forçat en un episodi dens que es planteja massa objectius: reactivar una sèrie clau de la ficció televisiva dels 90, replantejar el fenomen ovni, reconnectar amb els secundaris clàssics, posar al dia els protagonistes sense que perdin la seva essència... Aquest pilot demana als espectadors alguna cosa més que fe, però la nova Expediente X es redreça en els següents episodis. El segon aconsegueix transmetre la càrrega dramàtica que en el primer quedava diluïda enmig d’una història de nens mutants que recupera un dels arcs narratius pendents: el que afecta la relació romàntica de Mulder i Scully. I el tercer recupera un dels encants poc coneguts de la creació de Chris Carter: l’humor. El punt de comèdia desengreixa i va bé en una temporada que podria treure més profit del desencaix redoblat dels protagonistes, sobretot d’un Mulder que potser ja és massa gran per perseguir quimeres i no sap ni fer anar l’aplicació fotogràfica del seu mòbil quan té un monstre al davant. |
