Eufònic: música, imatge i territori

Un ramat d'ovelles fent un concert d'esquelles en un camp d'Ulldecona (l'Orquestra Ramadera Estocàstica de Martí Ruids) va generar fa cosa d'un any la imatge més icònica del primer Eufònic. Nascut per generar "experiències audiovisuals singulars a les Terres de l'Ebre", l'Eufònic d'enguany afronta una segona edició que també trepitjarà fort el territori. Com la Llotja de Sant Carles de la Ràpita, que viurà una acció sonora de diàleg amb la tradició. "Vicent Matamoros està gravant les veus dels tres cantadors de subhasta que queden vius, que formaran part de l'acció mentre veus una pantalla totalment insípida". Ho explica Vicent Fibla, productor de música electrònica, responsable del segell Spa.RK i director de la Mostra d'Art Sonor i Visual de les Terres de l'Ebre. Davant la mecanització de la subhasta: la recuperació d'un ofici que s'ha perdut i d'un "idioma que no entenia ningú", afegeix.

La Llotja de la Ràpita no és l'únic espai on passaran coses. Lo Pati Centre d'Art Terres de l'Ebre (d'on va sorgir l'Eufònic a proposta del seu director, Blai Mesa), l'Encanyissada o el Xiringuito de la Costa, a la badia dels Alfacs, són alguns dels espais que conviuran amb les arts sonores i visuals, del 5 al 7 de setembre.

Segons Fibla, les accions sonores "estan pensades perquè no interfereixin en el ritme de la vida, en el que està passant". "Les coses es plantegen basant-se en l'espai i el discurs, i han de passar sense interrompre, no som ningú per aturar o molestar la venda de peix".

El cartell està triat amb una cura exquisida. Wooky, que va actuar a l'últim Sónar i debutarà en disc a l'octubre, és Albert Salinas, un dels nous talents de l'electrònica made in Barcelona , i actuarà al costat dels visuals de Videocratz (3). Però també cal destacar el dream pop electrònic dels barcelonins Desert (4), el dub de STA o les influències jazzístiques de Musik Komite. Com caldrà també parar atenció a la reconversió de DJ2D2 (1), un clàssic de l'escena barcelonina conegut per punxar hip-hop que ara punxa amb vídeos, "de manera que el que veus i el que sents és el mateix". I no tot és electrònica: "STA toquen amb guitarra, baix, trompeta i melòdica, i Musik Komite sempre porten contrabaix", apunta Fibla, subratllant la part més lúdica d'aquestes actuacions. "No m'interessa fer una trobada entre especialistes. En les mostres d'art sonor passa això i és un model que no m'ha agradat mai. Vull compaginar aquesta part més especialitzada amb propostes a les quals la gent es pugui acostar", subratlla.

I al "component de risc, avançat, experimental, electrònic", s'hi afegeixen tallers com el de gràfica generativa d'Alba G. Corral o el de soundpainting infantil d'Isa Loran i Jaume Vidal. "Avui dia una proposta cultural ha de compaginar producció, formació i divulgació. Això és el que enriqueix el paisatge, la gent", diu Fibla.

EL COLOR DE L'ARRÒS

Però hi haurà molt més, com els audiovisuals del col·lectiu parisenc Blow Factory (2) o l'acció sonora de l'Ensemble Topogràfic a l'Encanyissada. "És una col·laboració del grup rock The Noise of Mutt, el músic Carlos Martorell i la ballarina Anna Hierro, i va lligat a la idea que les fronteres entre el riu i la mar es dilueixen i del delta com un espai de controvèrsia. Són coses que passen al mig del delta i l'arròs està com està: al setembre estarà groc, si fos el març estaria sec i si fos el juliol estaria verd; tot el que passa al delta de l'Ebre està imbuït del paisatge".