+ En una actuació en directe, un músic mai sent el mateix que el públic. Els dos ambients, la part de l'escenari i la de l'auditori, es recreen a part de manera artificial. De fet, hi ha dues taules de so amb dos tècnics que realitzen dues mescles independents. En un bar, aquesta diferència es redueix al mínim, el músic i el públic estan sentin exactament el mateix, estan parlant el mateix llenguatge i s'entenen perfectament. L'artista sap que s'aprecien tots els matisos i en quina mesura, i és capaç de desenvolupar el seu art amb subtilesa i perfecció. Quan no saps què està sentint el públic, això és una feina impossible. Més ho és quan penses que ho estan sentint fatal. L'única manera, l'única pista que tens, són les seves cares i reaccions.
+ Això a la tele no ho tens, pots estar cantant fortíssim perquè la bateria i els amplis et tapen, i a la pantalla sentir-se només la teva veu. Un que estigui mirant i escoltant, ni ho entendrà, ni li agradarà. Davant d'aquest problema tens dues opcions, superar-lo o evitar-lo. Com el superes? Dus el teu tècnic de confiança i que faci ell la mescla. Moltes vegades a la tele no ho volen perquè tenen els seus propis paràmetres, i he de dir que en alguns casos podria estar justificat. Però, almenys, que el teu tècnic sigui a la cabina i vagi fent les indicacions necessàries. Com el pots evitar? Tria una cançó que puguis cantar només amb acompanyament de guitarra acústica, amb el plató en silenci i un sol micro de condensador col·locat a 50 cm de la teva cara.
+ Aquí no se sonoritza la veu i la guitarra per separat, estàs agafant el metre cúbic d'aire que et revolta i és molt difícil que el tècnic la cagui per molt dolent que sigui. Et diran que t'apropis, que tenen renou de fons, que et posen un altre micro a la guitarra, o que han de pujar molt el guany. És tot fals i contraproduent. Amb només un micro se't sentirà respirar, la roba quan et mous, la cadira, les sabates com segueixes el ritme. Tot això, que és el que sentiria algú que estigués al teu costat, és el que converteix la cançó i la teva manera de cantar en quelcom empàtic i agradable. En el moment en què es perd, perds també la credibilitat, la fantasia, i el més greu de tot, la teva pròpia confiança. Tanca els ulls i visualitza la lletra, si estàs nerviós aprofita-ho per donar-li un punt de dramatisme, i defensa a mort el teu missatge.
BOLOCONSELL:
PER NO DEIXAR-TE RES COMPTA ELS PAQUETS QUE DUS. NO ET DESCUIDIS D'INCLOURE'T A TU MATEIX
